Language Learning (CEFR A1–C2) Català 15 Interactive Flashcard Decks
Els millors jocs de flashcards per aprendre vocabulari de العربية (Àrab): Guia visual A1–B2
Domina les 480 paraules i frases quotidianes més importants de العربية (Àrab) en 15 jocs temàtics (A1–B2) amb exemples i repetició espaiada.
Interactive Premade Curricula
Arabic Flashcard Decks (15)
Select any deck below to study cards with active recall, audio pronunciation, and FSRS spaced repetition, or filter by difficulty level.
Basic · A1–A2 AR → CA
العربية (Arabic) — Salutacions, paraules de cortesia i frases quotidianes
Basic · A1–A2 AR → CA
العربية (Arabic) — Nombres, dies de la setmana i expressions bàsiques de temps
Basic · A1–A2 AR → CA
العربية (Arabic) — Casa, habitacions, mobles i objectes quotidians
Basic · A1–A2 AR → CA
العربية (Arabic) — Menjar, begudes, àpats i demanar al restaurant
Basic · A1–A2 AR → CA
العربية (Arabic) — Fruites, verdures i compres al supermercat
Intermediate · B1–B2 AR → CA
العربية (Arabic) — Família, persones, amics i relacions personals
Intermediate · B1–B2 AR → CA
العربية (Arabic) — Roba, calçat, accessoris i colors
Intermediate · B1–B2 AR → CA
العربية (Arabic) — Parts del cos, salut, metge i farmàcia
Intermediate · B1–B2 AR → CA
العربية (Arabic) — Animals, mascotes, natura i el temps
Intermediate · B1–B2 AR → CA
العربية (Arabic) — Viatges, aeroport, tren, hotel i direccions
Advanced · C1–C2 AR → CA
العربية (Arabic) — Llocs de la ciutat, botigues, diners i encàrrecs
Advanced · C1–C2 AR → CA
العربية (Arabic) — Escola, feina, oficina, tecnologia i professions
Advanced · C1–C2 AR → CA
العربية (Arabic) — Els 32 verbs d'acció quotidians més essencials
Advanced · C1–C2 AR → CA
العربية (Arabic) — Els 32 adjectius essencials i els seus oposats
Advanced · C1–C2 AR → CA
العربية (Arabic) — Sentiments, emocions, personalitat i aficions
A punt per començar a practicar ara mateix?
Per parlar العربية (Àrab) amb fluïdesa i seguretat en situacions reals, el secret és dominar les 480 paraules i expressions concretes més freqüents, organitzades en 15 temes quotidians amb Record Actiu i Repetició Espaiada (FSRS-4.5).
Per què aprendre primer vocabulari concret i quotidià funciona millor
Combinar substantius concrets, els 32 verbs essencials i els 32 adjectius més utilitzats et permet construir milers de frases útils des de la primera setmana.
Els 15 jocs temàtics essencials de vocabulari de العربية (480 paraules clau)
Joc 1: Salutacions, paraules de cortesia i frases quotidianes (32 targetes)
Hola, bon dia, si us plau, gràcies, disculpi i converses bàsiques essencials.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| مرحباً (marḥaban) | Hola | مرحباً، كيف يسير يومك؟ (marḥaban, kayfa yasīru yawmuka?) — Hola, com va el teu dia? |
| صباح الخير (ṣabāḥ al-khayr) | Bon dia | صباح الخير، هل نمت جيداً؟ (ṣabāḥ al-khayr, hal nimta jayyidan?) — Bon dia, has dormit bé? |
| مساء الخير [بعد الظهر] (masāʾ al-khayr) | Bona tarda | مساء الخير، أهلاً بك في متجرنا. (masāʾ al-khayr, ahlan bika fī matjarinā.) — Bona tarda, benvingut a la botiga. |
| مساء الخير [في المساء] (masāʾ al-khayr) | Bona vesprada | مساء الخير، العشاء جاهز الآن. (masāʾ al-khayr, al-ʿashāʾ jāhiz al-ān.) — Bona vesprada, el sopar està llest. |
| تصبح على خير (tuṣbiḥ ʿalā khayr) | Bona nit | تصبح على خير، نم جيداً هذه الليلة. (tuṣbiḥ ʿalā khayr, nam jayyidan hādhihi al-laylah.) — Bona nit, que dormis molt bé. |
| مع السلامة (maʿa al-salāmah) | Adéu | مع السلامة، نلتقي مجدداً قريباً. (maʿa al-salāmah, naltaqī mujaddadan qarīban.) — Adéu, ens veiem ben aviat. |
| أراك غداً (arāka ghadan) | Fins demà | أراك غداً صباحاً في العمل. (arāka ghadan ṣabāḥan fī al-ʿamal.) — Fins demà al matí a la feina. |
| من فضلك (min faḍlika) | Si us plau | من فضلك، ناولني الماء. (min faḍlika, nāwilnī al-māʾ.) — Passa'm l'aigua, si us plau. |
| شكراً (shukran) | Gràcies | شكراً على مساعدتك اللطيفة. (shukran ʿalā musāʿadatika al-laṭīfah.) — Gràcies per la teva ajuda. |
| شكراً جزيلاً (shukran jazīlan) | Moltes gràcies | شكراً جزيلاً على كل شيء. (shukran jazīlan ʿalā kull shayʾ.) — Moltes gràcies per tot avui. |
Joc 2: Nombres, dies de la setmana i expressions bàsiques de temps (32 targetes)
Nombres de l'1 al 10, 20, 50 i 100; dies de la setmana; avui, demà i ahir; parts del dia, unitats bàsiques de temps i com preguntar l'hora.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| واحد (wāḥid) | u (1) | عندي تذكرة واحدة لليوم (ʿindī tadhkirah wāḥidah li-al-yawm) — Tinc un bitllet per avui. |
| اثنان (ithnān) | dos (2) | طاولة لشخصين رجاءً (ṭāwilah lishakhṣayn rajāʾan) — Una taula per a dues persones, si us plau. |
| ثلاثة (thalāthah) | tres (3) | لدينا ثلاث قطط في المنزل (ladaynā thalāth qiṭaṭ fī al-manzil) — Tenim tres gats a casa. |
| أربعة (arbaʿah) | quatre (4) | هنا أربعة كراسي (hunā arbaʿat karāsī) — Hi ha quatre cadires aquí. |
| خمسة (khamsah) | cinc (5) | أعطني خمس دقائق من فضلك (aʿṭinī khams daqāʾiq min faḍlika) — Dona'm cinc minuts, si us plau. |
| ستة (sittah) | sis (6) | أستيقظ الساعة السادسة (astayqiẓu al-sāʿah al-sādisah) — Em desperto a les sis. |
| سبعة (sabʿah) | set (7) | الأسبوع فيه سبعة أيام (al-usbūʿ fīhi sabʿat ayyām) — La setmana té set dies. |
| ثمانية (thamāniyah) | vuit (8) | يبدأ العمل في الساعة الثامنة تماماً (yabdaʾu al-ʿamal fī al-sāʿah al-thāminah tamāman) — La feina comença a les vuit en punt. |
| تسعة (tisʿah) | nou (9) | يغادر القطار في الساعة التاسعة (yughādiru al-qiṭār fī al-sāʿah al-tāsiʿah) — El tren surt a les nou. |
| عشرة (ʿasharah) | deu (10) | ثمن هذا الكتاب عشرة دولارات أمريكية (thaman hādhā al-kitāb ʿasharat dūlārāt amrīkiyyah) — Aquest llibre val deu dòlars estatunidencs. |
Joc 3: Casa, habitacions, mobles i objectes quotidians (32 targetes)
Cadira, taula, llit, sofà, llum, porta, finestra, clau, cuina, dormitori i objectes de la llar.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| البيت (al-bayt) | la casa | لبيتنا سقف أحمر (li-baytinā saqf aḥmar) — La nostra casa té la teulada vermella. |
| الشقة (al-shaqqah) | el pis | أستأجر شقة صغيرة (astaʾjiru shaqqah ṣaghīrah) — Llogo un pis petit. |
| الغرفة (al-ghurfah) | l'habitació | هذه الغرفة مشمسة جداً (hādhihi al-ghurfah mushmisah jiddan) — Aquesta habitació rep molta llum del sol. |
| المطبخ (al-maṭbakh) | la cuina | نطبخ العشاء في المطبخ (naṭbukhu al-ʿashāʾ fī al-maṭbakh) — Cuinem el sopar a la cuina. |
| غرفة النوم (ghurfat al-nawm) | el dormitori | غرفة النوم هادئة ودافئة (ghurfat al-nawm hādiʾah wa-dāfiʾah) — El dormitori és tranquil i càlid. |
| الحمام (al-ḥammām) | el bany | أغسل يديّ في الحمام (aghsilu yadayya fī al-ḥammām) — Em rento les mans al bany. |
| غرفة الجلوس (ghurfat al-julūs) | la sala d'estar | نشاهد التلفاز في غرفة الجلوس (nushāhidu al-tilfāz fī ghurfat al-julūs) — Mirem la tele a la sala d'estar. |
| الحديقة (al-ḥadīqah) | el jardí | تنمو ورود حمراء في الحديقة (tanmū wurūd ḥamrāʾ fī al-ḥadīqah) — Al jardí hi creixen roses vermelles. |
| الكرسي (al-kursī) | la cadira | اجلس على هذا الكرسي من فضلك (ijlis ʿalā hādhā al-kursī min faḍlika) — Seu en aquesta cadira, si us plau. |
| الطاولة (al-ṭāwilah) | la taula | العشاء على الطاولة (al-ʿashāʾ ʿalā al-ṭāwilah) — El sopar és a la taula. |
Joc 4: Menjar, begudes, àpats i demanar al restaurant (32 targetes)
Aigua, pa, cafè, te, llet, formatge, carn, peix, sopa, esmorzar, sopar, menú i el compte.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| الماء (al-māʾ) | l'aigua | كأس من الماء البارد من فضلك (kaʾs mina al-māʾ al-bārid min faḍlika) — Un got d'aigua freda, si us plau. |
| الخبز (al-khubz) | el pa | أشتري خبزاً طازجاً كل صباح (ashtarī khubzan ṭāzajan kulla ṣabāḥ) — Compro pa fresc cada matí. |
| القهوة (al-qahwah) | el cafè | أشرب القهوة السوداء بدون سكر (ashrabu al-qahwah al-sawdāʾ bidūn sukkar) — Prenc cafè sol sense sucre. |
| الشاي (al-shāy) | el te | هل تريد فنجاناً من الشاي الأخضر؟ (hal turīdu finjānan mina al-shāy al-akhḍar?) — Vols una tassa de te verd? |
| الحليب (al-ḥalīb) | la llet | يشرب الأطفال الحليب الدافئ ليلاً (yashrabu al-aṭfāl al-ḥalīb al-dāfiʾ laylan) — Els nens beuen llet calenta a la nit. |
| العصير (al-ʿaṣīr) | el suc | عصير البرتقال الطازج لذيذ (ʿaṣīr al-burtuqāl al-ṭāzaj ladhīdh) — El suc de taronja fresc és deliciós. |
| النبيذ (al-nabīdh) | el vi | كأس من النبيذ الأحمر مع العشاء (kaʾs mina al-nabīdh al-aḥmar maʿa al-ʿashāʾ) — Una copa de vi negre per sopar. |
| الجعة / البيرة (al-jiʿah / al-bīrah) | la cervesa | أريد جعتين باردتين من فضلك (urīdu jiʿatayn bāridatayn min faḍlika) — Dues cerveses fredes, si us plau. |
| الجبن (al-jubn) | el formatge | أحب الخبز مع الجبن الأصفر (uḥibbu al-khubz maʿa al-jubn al-aṣfar) — M'agrada el pa amb formatge groc. |
| الزبدة (al-zubdah) | la mantega | ادهن الخبز المحمص الدافئ بالزبدة الطرية (udhun al-khubz al-muḥammaṣ al-dāfiʾ bi-al-zubdah al-ṭariyyah) — Unta mantega tova en una torrada calenta. |
Joc 5: Fruites, verdures i compres al supermercat (32 targetes)
Poma, plàtan, taronja, maduixa, tomàquet, patata, pastanaga, ceba, all, enciam, oli d'oliva i mel.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| الفاكهة (al-fākihah) | la fruita | الفاكهة الطازجة غنية بالفيتامينات (al-fākihah al-ṭāzajah ghaniyyah bi-al-fītāmīnāt) — La fruita fresca conté moltes vitamines. |
| التفاحة (al-tuffāḥah) | la poma | هذه التفاحة الحمراء مقرمشة وحلوة (hādhihi al-tuffāḥah al-ḥamrāʾ muqarmashah wa-ḥulwah) — Aquesta poma vermella és cruixent i dolça. |
| الموز (al-mawz) | el plàtan | تحب القرود الموز الأصفر الناضج (tuḥibbu al-qurūd al-mawz al-aṣfar al-nāḍij) — Als micos els encanten els plàtans grocs madurs. |
| البرتقالة (al-burtuqālah) | la taronja | قشّر برتقالة حلوة وكثيرة العصير (qashshir burtuqālah ḥulwah wa-kathīrat al-ʿaṣīr) — Pela una taronja dolça i sucosa. |
| الليمون (al-laymūn) | la llimona | طعم الليمون الأصفر حامض جداً (ṭaʿm al-laymūn al-aṣfar ḥāmiḍ jiddan) — Les llimones grogues tenen un gust molt àcid. |
| الفراولة (al-farāwlah) | la maduixa | فراولة حمراء مع كريمة طازجة (farāwlah ḥamrāʾ maʿa krīmah ṭāzajah) — Maduixes vermelles amb nata fresca. |
| العنب (al-ʿinab) | el raïm | عنقود من العنب الأخضر الخالي من البذور (ʿunqūd mina al-ʿinab al-akhḍar al-khālī mina al-budhūr) — Un gotim de raïm blanc sense llavors. |
| الخوخ / الدراق (al-khawkh / al-durrāq) | el préssec | ثمرة الخوخ الصيفية هذه طرية وكثيرة العصير (thamrat al-khawkh al-ṣayfiyyah hādhihi ṭariyyah wa-kathīrat al-ʿaṣīr) — Aquest préssec d'estiu és tou i sucós. |
| البطيخ (al-baṭṭīkh) | la síndria | البطيخ البارد منعش صيفاً (al-baṭṭīkh al-bārid munʿish ṣayfan) — La síndria freda és refrescant a l'estiu. |
| الأناناس (al-anānās) | la pinya | للأناناس الاستوائي رائحة حلوة (li-al-anānās al-istiwāʾī rāʾiḥah ḥulwah) — La pinya tropical té una aroma dolça. |
👉 Estudiar aquest joc a Flashcards World: العربية (Àrab) — Fruites, verdures i compres al supermercat
Joc 6: Família, persones, amics i relacions personals (32 targetes)
Mare, pare, germà, germana, avis, marit, muller, fill, amic, veí i company de feina.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| العائلة (al-ʿāʾilah) | la família | عائلتي تعيش في هذه المدينة. (ʿāʾilatī taʿīshu fī hādhihi al-madīnah.) — La meva família viu en aquesta ciutat. |
| الأم (al-umm) | la mare | أمي تطبخ طعاماً لذيذاً كل يوم. (ummī taṭbukhu ṭaʿāman ladhīdhan kulla yawm.) — La meva mare cuina menjar deliciós cada dia. |
| الأب (al-ab) | el pare | أبي يعمل في مستشفى محلي. (abī yaʿmalu fī mustashfā maḥallī.) — El meu pare treballa en un hospital de la zona. |
| الوالدان (al-wālidān) | els pares | يسافر والداي إلى الشاطئ كل صيف. (yusāfiru wālidāya ilā ash-shāṭiʾ kulla ṣayf.) — Els meus pares viatgen a la platja cada estiu. |
| الأخ (al-akh) | el germà | أخي يعزف على الجيتار في فرقة موسيقية. (akhī yaʿzifu ʿalā al-jītār fī firqah mūsīqiyyah.) — El meu germà toca la guitarra en un grup. |
| الأخت (al-ukht) | la germana | أختي تدرس الطب في الجامعة. (ukhtī tadrusu aṭ-ṭibb fī al-jāmiʿah.) — La meva germana estudia medicina a la universitat. |
| الابن (al-ibn) | el fill | ابنهما يذهب الآن إلى المدرسة الابتدائية. (ibnuhumā yadhhabu al-ān ilā al-madrasah al-ibtidāʾiyyah.) — El seu fill ara va a l'escola primària. |
| الابنة (al-ibnah) | la filla | ابنتهما تحب رسم صور ملونة. (ibnatuhumā tuḥibbu rasm ṣuwar mulawwanah.) — A la seva filla li encanta fer dibuixos de molts colors. |
| الجد (al-jadd) | l'avi | جدي يروي قصصاً رائعة كل مساء. (jaddī yarwī qiṣaṣan rāʾiʿah kulla masāʾ.) — El meu avi explica grans històries cada vespre. |
| الجدة (al-jaddah) | l'àvia | جدتي تخبز خبزاً طازجاً أيام الأحد. (jaddatī takhbizu khubzan ṭāzajan ayyām al-aḥad.) — La meva àvia fa pa fresc al forn els diumenges. |
Joc 7: Roba, calçat, accessoris i colors (32 targetes)
Camisa, pantalons, vestit, jaqueta, abric, sabates, mitjons, barret, ulleres, vermell, blau, verd, negre i blanc.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| الملابس (al-malābis) | la roba | أحزم ملابس نظيفة لرحلة نهاية الأسبوع. (aḥzimu malābis naẓīfah liriḥlat nihāyat al-usbūʿ.) — Poso roba neta a la maleta per al viatge de cap de setmana. |
| القميص (al-qamīṣ) | la camisa | يرتدي قميصًا أبيض عند الذهاب إلى المكتب. (yartadī qamīṣan abyaḍ ʿinda adh-dhahāb ilā al-maktab.) — Ell porta una camisa blanca a l'oficina. |
| تي شيرت (tī shīrt) | la samarreta | أرتدي تي شيرت قطنيًا في الصيف. (artadī tī shīrt quṭniyyan fī aṣ-ṣayf.) — Porto una samarreta de cotó a l'estiu. |
| الكنزة (al-kanzah) | el jersei | هذه الكنزة الصوفية تبقيني دافئًا في الشتاء. (hādhihi al-kanzah aṣ-ṣūfiyyah tubqīnī dāfiʾan fī ash-shitāʾ.) — Aquest jersei de llana m'abriga a l'hivern. |
| السترة (as-sutrah) | la jaqueta | ارتدِ سترتك قبل الخروج. (irtadi sutrataka qabla al-khurūji.) — Posa't la jaqueta abans de sortir. |
| المعطف (al-miʿṭaf) | l'abric | علقت معطفها الثقيل بجانب الباب. (ʿallaqat miʿṭafahā ath-thaqīl bijānib al-bāb.) — Ella va penjar el seu abric pesant al costat de la porta. |
| البدلة (al-badlah) | el vestit d'home | اشترى بدلة داكنة لحفل الزفاف. (ishtarā badlah dākinah liḥafl az-zifāf.) — Va comprar un vestit fosc per al casament. |
| الفستان (al-fustān) | el vestit | ترتدي اليوم فستانًا صيفيًا أنيقًا. (tartadī al-yawm fustānan ṣayfiyyan anīqan.) — Ella porta avui un vestit d'estiu elegant. |
| التنورة (at-tannūrah) | la faldilla | هذه التنورة ذات الطيات تتناسق جيدًا مع بلوزتها. (hādhihi at-tannūrah dhāt aṭ-ṭayyāt tatanāsaqu jayyidan maʿa blūzatihā.) — Aquesta faldilla de plecs combina bé amb la seva brusa. |
| البنطلون (al-banṭalūn) | els pantalons | هذا البنطلون الأسود أطول قليلًا من اللازم. (hādhā al-banṭalūn al-aswad aṭwal qalīlan min al-lāzim.) — Aquests pantalons negres són una mica massa llargs. |
👉 Estudiar aquest joc a Flashcards World: العربية (Àrab) — Roba, calçat, accessoris i colors
Joc 8: Parts del cos, salut, metge i farmàcia (32 targetes)
Cap, ull, orella, mà, peu, cor, estómac, dent, mal de cap, febre, metge, infermera / infermer, hospital, farmàcia i medicament.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| الجسم (al-jism) | el cos | التمارين المنتظمة تحافظ على قوة الجسم. (at-tamārīn al-muntaẓamah tuḥāfiẓu ʿalā quwwat al-jism.) — L'exercici regular manté el cos fort. |
| الرأس (ar-raʾs) | el cap | هز رأسه موافقًا. (hazza raʾsahu muwāfiqan.) — Ell va fer que sí amb el cap. |
| الشعر (ash-shaʿr) | els cabells | تمشط شعرها الطويل بالفرشاة كل صباح. (tumashshiṭu shaʿrahā aṭ-ṭawīl bil-furshāh kulla ṣabāḥ.) — Ella es raspalla els cabells llargs cada matí. |
| الوجه (al-wajh) | la cara | أغسل وجهي بالماء البارد. (aghsilu wajhī bil-māʾi al-bāridi.) — Em rento la cara amb aigua freda. |
| العين (al-ʿayn) | l'ull | أغمضت عينيها ونامت. (aghmaḍat ʿaynayhā wa-nāmat.) — Ella va tancar els ulls i s'adormí. |
| الأذن (al-udhun) | l'orella | همست بسر في أذني. (hamasat bi-sirrin fī udhunī.) — Ella em va xiuxiuejar un secret a l'orella. |
| الأنف (al-anf) | el nas | أنفي بارد بسبب رياح الشتاء. (anfī bārid bisabab riyāḥ ash-shitāʾ.) — Tinc el nas fred pel vent d'hivern. |
| الفم (al-fam) | la boca | افتح فمك على اتساعه لطبيب الأسنان. (iftaḥ famaka ʿalā ittisāʿih liṭabīb al-asnān.) — Obre bé la boca al dentista. |
| السن (as-sinn) | la dent | أنظف أسناني بالفرشاة مرتين كل يوم. (unaẓẓifu asnānī bil-furshāh marratayn kulla yawm.) — Em raspallo les dents dos cops al dia. |
| اللسان (al-lisān) | la llengua | الحساء الساخن أحرق لساني. (al-ḥasāʾu as-sākhinu aḥraqa lisānī.) — La sopa calenta em va cremar la llengua. |
👉 Estudiar aquest joc a Flashcards World: العربية (Àrab) — Parts del cos, salut, metge i farmàcia
Joc 9: Animals, mascotes, natura i el temps (32 targetes)
Gos, gat, cavall, ocell, conill, lleó, arbre, flor, bosc, muntanya, mar, riu, sol, pluja, neu i vent.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| الحيوان (al-ḥayawān) | l'animal | الحيوانات البرية تعيش بحرية في الغابة. (al-ḥayawānāt al-barriyyah taʿīshu bi-ḥurriyyah fī al-ghābah.) — Els animals salvatges viuen lliurement al bosc. |
| الكلب (al-kalb) | el gos | الكلب يجري بسعادة في الحديقة. (al-kalb yajrī bi-saʿādah fī al-ḥadīqah.) — El gos corre feliç pel parc. |
| القطة (al-qiṭṭah) | el gat | القطة تنام على الأريكة الدافئة. (al-qiṭṭah tanāmu ʿalā al-arīkah ad-dāfiʾah.) — El gat dorm al sofà calent. |
| الطائر (aṭ-ṭāʾir) | l'ocell | طائر صغير يغرد في الشجرة. (ṭāʾir ṣaghīr yugharridu fī ash-shajarah.) — Un ocell petit canta a l'arbre. |
| الحصان (al-ḥiṣān) | el cavall | الحصان البني يعدو عبر الحقل. (al-ḥiṣān al-bunniyy yaʿdū ʿabra al-ḥaql.) — El cavall marró galopa pel camp. |
| البقرة (al-baqarah) | la vaca | الأبقار تأكل العشب الطازج في المرج. (al-abqār taʾkulu al-ʿushb aṭ-ṭāzij fī al-marj.) — Les vaques mengen herba fresca al prat. |
| الخنزير (al-khinzīr) | el porc | المزارع يطعم الخنازير كل صباح. (al-muzāriʿ yuṭʿimu al-khanāzīr kulla ṣabāḥ.) — El pagès alimenta els porcs cada matí. |
| الخروف (al-kharūf) | l'ovella | الخراف البيضاء ترعى على التل الأخضر. (al-khirāf al-bayḍāʾ tarʿā ʿalā at-tall al-akhḍar.) — Les ovelles blanques pasturen al turó verd. |
| الدجاجة (ad-dajājah) | la gallina | الدجاجات تضع بيضًا طازجًا كل صباح. (ad-dajājāt taḍaʿu bayḍan ṭāzijan kulla ṣabāḥ.) — Les gallines ponen ous frescos cada matí. |
| الأرنب (al-arnab) | el conill | الأرنب الأبيض يحب أكل الجزر المقرمش كثيرًا. (al-arnab al-abyaḍ yuḥibbu akl al-jazar al-muqarmish kathīran.) — Al conill blanc li encanta menjar pastanagues cruixents. |
👉 Estudiar aquest joc a Flashcards World: العربية (Àrab) — Animals, mascotes, natura i el temps
Joc 10: Viatges, aeroport, tren, hotel i direccions (32 targetes)
Avió, aeroport, vol, passaport, maleta, bitllet, tren, autobús, taxi, hotel, reserva, mapa, girar a l'esquerra, girar a la dreta, seguir recte, a prop i lluny.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| الرحلة (ar-riḥlah) | el viatge | كانت رحلتنا إلى روما في عطلة نهاية الأسبوع لا تُنسى. (kānat riḥlatunā ilā rūmā fī ʿuṭlat nihāyat al-usbūʿ lā tunsā.) — El nostre viatge de cap de setmana a Roma va ser inoblidable. |
| المطار (al-maṭār) | l'aeroport | وصلنا إلى المطار مبكرًا بساعتين. (waṣalnā ilā al-maṭār mubakkiran bi-sāʿatayn.) — Vam arribar a l'aeroport amb dues hores d'antelació. |
| الطائرة (aṭ-ṭāʾirah) | l'avió | أقلعت الطائرة في الموعد. (aqlaʿat aṭ-ṭāʾiratu fī al-mawʿidi.) — L'avió es va enlairar a temps. |
| الرحلة الجوية (ar-riḥlah al-jawwiyyah) | el vol | تستغرق رحلتنا الجوية المباشرة إلى باريس ساعتين. (tastaghriqu riḥlatunā al-jawwiyyah al-mubāshirah ilā bārīs sāʿatayn.) — El nostre vol directe a París dura dues hores. |
| جواز السفر (jawāz as-safar) | el passaport | أظهر جواز سفرك عند مراقبة الحدود. (aẓhir jawāz safarik ʿinda murāqabat al-ḥudūd.) — Mostra el passaport al control fronterer. |
| بطاقة الصعود (biṭāqat aṣ-ṣuʿūd) | la targeta d'embarcament | احتفظ ببطاقة الصعود في يدك. (iḥtafiẓ bi-biṭāqat aṣ-ṣuʿūd fī yadik.) — Mantén la targeta d'embarcament a la mà. |
| حقيبة السفر (ḥaqībat as-safar) | la maleta | حقيبة السفر الثقيلة هذه لها أربع عجلات. (ḥaqībat as-safar ath-thaqīlah hādhihi lahā arbaʿ ʿajalāt.) — Aquesta maleta pesada té quatre rodes. |
| حقيبة الظهر (ḥaqībat aẓ-ẓahr) | la motxilla | أحمل حاسوبي المحمول في حقيبة ظهر مقاومة للماء. (aḥmilu ḥāsūbī al-maḥmūl fī ḥaqībat ẓahr muqāwimah li-l-māʾ.) — Porto el portàtil en una motxilla impermeable. |
| القطار (al-qiṭār) | el tren | يغادر القطار السريع من الرصيف رقم ثلاثة. (yughādiru al-qiṭār as-sarīʿ min ar-raṣīf raqam thalāthah.) — El tren ràpid surt de la via tres. |
| محطة القطار (maḥaṭṭat al-qiṭār) | l'estació de tren | قابلني خارج محطة القطار الرئيسية. (qābilnī khārij maḥaṭṭat al-qiṭār ar-raʾīsiyyah.) — Troba't amb mi fora de l'estació principal de tren. |
👉 Estudiar aquest joc a Flashcards World: العربية (Àrab) — Viatges, aeroport, tren, hotel i direccions
Joc 11: Llocs de la ciutat, botigues, diners i encàrrecs (32 targetes)
Ciutat, plaça, parc, banc, oficina de correus, supermercat, forn de pa, museu, cinema, diners, targeta de crèdit, preu i rebut.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| مدينة (madīna) | ciutat | هذه المدينة نابضة بالحياة جدًا. (hādhihi al-madīnah nābiḍah bi-l-ḥayāh jiddan.) — Aquesta ciutat és molt animada. |
| قرية (qarya) | poble | يعيشون في قرية هادئة. (yaʿīshūna fī qaryah hādiʾah.) — Viuen en un poble tranquil. |
| وسط المدينة (wasaṭ al-madīna) | centre | دعنا نلتقي في وسط المدينة اليوم. (daʿnā naltaqī fī wasaṭ al-madīnah al-yawm.) — Quedem avui al centre. |
| ساحة (sāḥa) | plaça | الساحة الرئيسية مزدحمة. (as-sāḥah ar-raʾīsiyyah muzdaḥimah.) — La plaça major és plena. |
| حديقة (ḥadīqa) | parc | الأطفال يلعبون في الحديقة. (al-aṭfāl yalʿabūna fī al-ḥadīqah.) — Els nens juguen al parc. |
| سوبرماركت (sūbirmārkit) | supermercat | أشتري الطعام من السوبرماركت. (ashtarī aṭ-ṭaʿām min as-sūbirmārkit.) — Compro menjar al supermercat. |
| سوق (sūq) | mercat | يبيع السوق فواكه طازجة. (yabīʿu as-sūq fawākih ṭāzajah.) — Al mercat venen fruita fresca. |
| مخبز (makhbaz) | fleca | تفوح من المخبز رائحة الخبز الدافئ. (tafūḥu min al-makhbaz rāʾiḥat al-khubz ad-dāfiʾ.) — La fleca fa olor de pa calent. |
| مكتبة لبيع الكتب (maktabah li-bayʿ al-kutub) | llibreria | وجدت رواية في مكتبة لبيع الكتب. (wajadat riwāyah fī maktabah li-bayʿ al-kutub.) — Ella va trobar una novel·la a la llibreria. |
| متجر ملابس (matjar malābis) | botiga de roba | توجد سترات في متجر الملابس هذا. (tūjadu sutarāt fī matjar al-malābis hādhā.) — Aquesta botiga de roba té jaquetes. |
Joc 12: Escola, feina, oficina, tecnologia i professions (32 targetes)
Escola, universitat, professor, estudiant, llibre, bolígraf, ordinador, telèfon, internet, correu electrònic, feina, oficina, enginyer i advocat.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| مدرسة (madrasa) | escola | تبدأ الدراسة في المدرسة في الثامنة. (tabdaʾu ad-dirāsah fī al-madrasah fī ath-thāminah.) — L'escola comença a les vuit. |
| جامعة (jāmiʿa) | universitat | تدرس القانون في الجامعة. (tadrusu al-qānūn fī al-jāmiʿah.) — Ella estudia dret a la universitat. |
| فصل دراسي (faṣl dirāsī) | aula | للفصل الدراسي نوافذ كبيرة. (li-l-faṣl ad-dirāsī nawāfidh kabīrah.) — L'aula té finestres grans. |
| درس (dars) | lliçó | درس اليوم ممتع جدًا. (dars al-yawm mumtiʿ jiddan.) — La lliçó d'avui és molt interessant. |
| واجب منزلي (wājib manzilī) | deures | أنهيت واجبي المنزلي مبكرًا. (anhaytu wājibī al-manzilī mubakkiran.) — Vaig acabar els deures d'hora. |
| امتحان (imtiḥān) | examen | نجحت في الامتحان النهائي. (najaḥat fī al-imtiḥān an-nihāʾī.) — Ella va aprovar l'examen final. |
| كتاب (kitāb) | llibre | في هذا الكتاب قصة رائعة. (fī hādhā al-kitāb qiṣṣah rāʾiʿah.) — Aquest llibre té una història molt bona. |
| دفتر (daftar) | quadern | اكتب ذلك في دفترك. (uktub dhālika fī daftarik.) — Escriu-ho al teu quadern. |
| صفحة (ṣafḥa) | pàgina | افتح الكتاب على الصفحة العاشرة. (iftaḥ al-kitāb ʿalā aṣ-ṣafḥah al-ʿāshirah.) — Obre el llibre a la pàgina deu. |
| قلم حبر (qalam ḥibr) | bolígraf | هل يمكنني استعارة قلم حبر أزرق؟ (hal yumkinunī istiʿārat qalam ḥibr azraq?) — Em deixes un bolígraf blau? |
Joc 13: Els 32 verbs d'acció quotidians més essencials (32 targetes)
Ser/estar, tenir, anar, venir, fer, menjar, beure, dormir, parlar, llegir, escriure, comprar, treballar i aprendre.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| كان (kāna) | ser / estar | أنا جاهز للبدء. (anā jāhiz li-l-badʾ.) — Estic a punt per començar. |
| ملك (malaka) | tenir | لدينا كلبان صغيران. (ladaynā kalbān ṣaghīrān.) — Tenim dos gossos petits. |
| ذهب (dhahaba) | anar | أذهب إلى العمل مبكراً (adhhabu ilā al-ʿamal mubakkiran). — Vaig a la feina d'hora. |
| جاء (jāʾa) | venir | من فضلك، تعال إلى حفلتنا. (min faḍlika, taʿāla ilā ḥaflatinā.) — Si us plau, vine a la nostra festa. |
| صنع (ṣanaʿa) | fer | تصنع قهوة طازجة كل يوم. (taṣnaʿu qahwah ṭāzajah kulla yawm.) — Ella fa cafè fresc cada dia. |
| أكل (akala) | menjar | نأكل الغداء ظهراً (naʾkulu al-ghadāʾ ẓuhran). — Dinem al migdia. |
| شرب (shariba) | beure | اشرب الكثير من الماء البارد. (ishrab al-kathīr min al-māʾ al-bārid.) — Beu força aigua freda. |
| نام (nāma) | dormir | ينام الرضيع بهدوء شديد. (yanāmu ar-raḍīʿ bi-hudūʾ shadīd.) — El nadó dorm molt tranquil. |
| استيقظ (istayqaẓa) | despertar-se | أستيقظ في السادسة. (astayqiẓu fī as-sādisah.) — Em desperto a les sis. |
| تكلم (takallama) | parlar | تتكلم ثلاث لغات بطلاقة. (tatakallamu thalāth lughāt bi-ṭalāqah.) — Ella parla tres idiomes amb fluïdesa. |
Joc 14: Els 32 adjectius essencials i els seus oposats (32 targetes)
Gran, petit, bo, dolent, calent, fred, nou, vell, ràpid, lent, car, barat, fàcil, difícil, net i brut.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| كبير (kabīr) | gran | يعيشون في بيت كبير. (yaʿīshūna fī bayt kabīr.) — Viuen en una casa gran. |
| صغير (ṣaghīr) | petit | هذه الحقيبة الصغيرة عملية. (hādhihi al-ḥaqībah aṣ-ṣaghīrah ʿamaliyyah.) — Aquesta bossa petita és pràctica. |
| جيد (jayyid) | bo | تلك فكرة جيدة جدًا. (tilka fikrah jayyidah jiddan.) — És una idea molt bona. |
| سيئ (sayyiʾ) | dolent | الطقس سيئ اليوم (al-ṭaqs sayyiʾ al-yawm). — Avui fa un temps dolent. |
| جديد (jadīd) | nou | اشتريت زوجًا جديدًا من الأحذية. (ishtaraytu zawjan jadīdan min al-aḥdhiyah.) — Vaig comprar unes sabates noves. |
| قديم (qadīm) | vell | تلك القلعة قديمة جدًا. (tilka al-qalʿah qadīmah jiddan.) — Aquell castell és molt vell. |
| فتيّ (fatiyy) | jove | تنمو الشجرة الفتية بسرعة. (tanmū ash-shajarah al-fatiyyah bi-surʿah.) — L'arbre jove creix de pressa. |
| ساخن (sākhin) | calent | احذر، الحساء ساخن. (iḥdhar, al-ḥasāʾ sākhin.) — Compte, la sopa està calenta. |
| بارد (bārid) | fred | رياح الشتاء باردة. (riyāḥ ash-shitāʾ bāridah.) — El vent d'hivern és fred. |
| دافئ (dāfiʾ) | càlid | ارتد معطفًا صوفيًا دافئًا. (irtadi miʿṭafan ṣūfiyyan dāfiʾan.) — Posa't un abric càlid de llana. |
Joc 15: Sentiments, emocions, personalitat i aficions (32 targetes)
Feliç, trist, cansat, enfadat, tranquil, emocionat, orgullós, amable, honest, música, pel·lícula, esport, natació i cuina.
| Paraula (العربية) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| سعيد (saʿīd) | feliç | هي سعيدة بالخبر. (hiya saʿīdah bil-khabar.) — Ella està feliç amb la notícia. |
| حزين (ḥazīn) | trist | كانت نهاية الفيلم حزينة. (kānat nihāyat al-fīlm ḥazīnah.) — El final de la pel·lícula va ser trist. |
| متعب (mutʿab) | cansat | أشعر بالتعب بعد الجري. (ashʿuru bit-taʿab baʿda al-jary.) — Em sento cansat després de córrer. |
| غاضب (ghāḍib) | enfadat | لا تكن غاضباً مني (lā takun ghāḍiban minnī). — No estiguis enfadat amb mi. |
| هادئ (hādiʾ) | tranquil | البحر الأزرق هادئ. (al-baḥr al-azraq hādiʾ.) — El mar blau està tranquil. |
| متوتر (mutawattir) | nerviós | أشعر بالتوتر قبل الامتحانات. (ashʿuru bit-tawattur qabla al-imtiḥānāt.) — Em poso nerviós abans dels exàmens. |
| متحمس (mutaḥammis) | emocionat | الأطفال متحمسون للرحلة (al-aṭfāl mutaḥammisūna lil-riḥla). — Els nens estan emocionats per viatjar. |
| متفاجئ (mutafājiʾ) | sorprès | تفاجأ بالهدية. (tafājaʾa bil-hadiyyah.) — Va quedar sorprès pel regal. |
| فخور (fakhūr) | orgullós | والداها فخوران بها. (wālidāhā fakhūrān bihā.) — Els seus pares estan orgullosos d'ella. |
| قلق (qaliq) | preocupat | لا تقلق بشأن المطر. (lā taqlaq bi-shaʾn al-maṭar.) — No et preocupis per la pluja. |
Rutina diària de 15 minuts amb Repetició Espaiada
Estudia un joc temàtic cada 2 o 3 dies (10–15 targetes noves al dia), pronuncia cada exemple en veu alta i deixa que l'algoritme FSRS programi els teus repassos.