Language Learning (CEFR A1–C2) Català 15 Interactive Flashcard Decks
Els millors jocs de flashcards per aprendre vocabulari de 日本語 (Japonès): Guia visual A1–B2
Domina les 480 paraules i frases quotidianes més importants de 日本語 (Japonès) en 15 jocs temàtics (A1–B2) amb exemples i repetició espaiada.
Interactive Premade Curricula
Japanese Flashcard Decks (15)
Select any deck below to study cards with active recall, audio pronunciation, and FSRS spaced repetition, or filter by difficulty level.
Basic · A1–A2 JA → CA
日本語 (Japanese) — Salutacions, paraules de cortesia i frases quotidianes
Basic · A1–A2 JA → CA
日本語 (Japanese) — Nombres, dies de la setmana i expressions bàsiques de temps
Basic · A1–A2 JA → CA
日本語 (Japanese) — Casa, habitacions, mobles i objectes quotidians
Basic · A1–A2 JA → CA
日本語 (Japanese) — Menjar, begudes, àpats i demanar al restaurant
Basic · A1–A2 JA → CA
日本語 (Japanese) — Fruites, verdures i compres al supermercat
Intermediate · B1–B2 JA → CA
日本語 (Japanese) — Família, persones, amics i relacions personals
Intermediate · B1–B2 JA → CA
日本語 (Japanese) — Roba, calçat, accessoris i colors
Intermediate · B1–B2 JA → CA
日本語 (Japanese) — Parts del cos, salut, metge i farmàcia
Intermediate · B1–B2 JA → CA
日本語 (Japanese) — Animals, mascotes, natura i el temps
Intermediate · B1–B2 JA → CA
日本語 (Japanese) — Viatges, aeroport, tren, hotel i direccions
Advanced · C1–C2 JA → CA
日本語 (Japanese) — Llocs de la ciutat, botigues, diners i encàrrecs
Advanced · C1–C2 JA → CA
日本語 (Japanese) — Escola, feina, oficina, tecnologia i professions
Advanced · C1–C2 JA → CA
日本語 (Japanese) — Els 32 verbs d'acció quotidians més essencials
Advanced · C1–C2 JA → CA
日本語 (Japanese) — Els 32 adjectius essencials i els seus oposats
Advanced · C1–C2 JA → CA
日本語 (Japanese) — Sentiments, emocions, personalitat i aficions
A punt per començar a practicar ara mateix?
Per parlar 日本語 (Japonès) amb fluïdesa i seguretat en situacions reals, el secret és dominar les 480 paraules i expressions concretes més freqüents, organitzades en 15 temes quotidians amb Record Actiu i Repetició Espaiada (FSRS-4.5).
Per què aprendre primer vocabulari concret i quotidià funciona millor
Combinar substantius concrets, els 32 verbs essencials i els 32 adjectius més utilitzats et permet construir milers de frases útils des de la primera setmana.
Els 15 jocs temàtics essencials de vocabulari de 日本語 (480 paraules clau)
Joc 1: Salutacions, paraules de cortesia i frases quotidianes (32 targetes)
Hola, bon dia, si us plau, gràcies, disculpi i converses bàsiques essencials.
| Paraula (日本語) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| やあ / こんにちは (yā / konnichiwa) | Hola | こんにちは、今日はどんな一日ですか。 (konnichiwa, kyō wa donna ichinichi desu ka.) — Hola, com va el teu dia? |
| おはよう (ohayō) | Bon dia | おはようございます。よく眠れましたか。 (ohayō gozaimasu. yoku nemuremashita ka.) — Bon dia, has dormit bé? |
| こんにちは (konnichiwa) | Bona tarda | こんにちは、私たちのお店へようこそ。 (konnichiwa, watashitachi no omise e yōkoso.) — Bona tarda, benvingut a la botiga. |
| こんばんは (konbanwa) | Bona vesprada | こんばんは、夕食の用意ができました。 (konbanwa, yūshoku no yōi ga dekimashita.) — Bona vesprada, el sopar està llest. |
| おやすみ (oyasumi) | Bona nit | おやすみ。今夜はぐっすり寝てね。 (oyasumi. kon'ya wa gussuri nete ne.) — Bona nit, que dormis molt bé. |
| さようなら (sayōnara) | Adéu | さようなら、また近いうちに会いましょう。 (sayōnara, mata chikai uchi ni aimashō.) — Adéu, ens veiem ben aviat. |
| また明日 (mata ashita) | Fins demà | また明日の朝、職場で会いましょう。 (mata ashita no asa, shokuba de aimashō.) — Fins demà al matí a la feina. |
| お願いします (onegaishimasu) | Si us plau | 水をこちらに渡してください。 (mizu o kochira ni watashite kudasai.) — Passa'm l'aigua, si us plau. |
| ありがとう (arigatō) | Gràcies | 親切に手伝ってくれてありがとう。 (shinsetsu ni tetsudatte kurete arigatō.) — Gràcies per la teva ajuda. |
| どうもありがとう (dōmo arigatō) | Moltes gràcies | いろいろと本当にありがとうございます。 (iroiro to hontō ni arigatō gozaimasu.) — Moltes gràcies per tot avui. |
Joc 2: Nombres, dies de la setmana i expressions bàsiques de temps (32 targetes)
Nombres de l'1 al 10, 20, 50 i 100; dies de la setmana; avui, demà i ahir; parts del dia, unitats bàsiques de temps i com preguntar l'hora.
| Paraula (日本語) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| 一 (いち / ichi) | u (1) | 今日の切符が一枚あります。 (kyō no kippu ga ichimai arimasu.) — Tinc un bitllet per avui. |
| 二 (に / ni) | dos (2) | 二人用のテーブルをお願いします (futariyō no tēburu o onegaishimasu) — Una taula per a dues persones, si us plau. |
| 三 (さん / san) | tres (3) | 家に猫が三匹います (ie ni neko ga sanbiki imasu) — Tenim tres gats a casa. |
| 四 (よん / yon) | quatre (4) | ここには椅子が四つあります。 (koko ni wa isu ga yottsu arimasu.) — Hi ha quatre cadires aquí. |
| 五 (ご / go) | cinc (5) | 五分だけ待ってください (gofun dake matte kudasai) — Dona'm cinc minuts, si us plau. |
| 六 (ろく / roku) | sis (6) | 六時に起きます。 (rokuji ni okimasu.) — Em desperto a les sis. |
| 七 (なな / nana) | set (7) | 一週間は七日あります (isshūkan wa nanoka arimasu) — La setmana té set dies. |
| 八 (はち / hachi) | vuit (8) | 八時ちょうどに仕事が始まります。 (hachiji chōdo ni shigoto ga hajimarimasu.) — La feina comença a les vuit en punt. |
| 九 (きゅう / kyū) | nou (9) | 電車は九時に出発します。 (densha wa kuji ni shuppatsu shimasu.) — El tren surt a les nou. |
| 十 (じゅう / jū) | deu (10) | この本は十米ドルです。 (kono hon wa jū beidoru desu.) — Aquest llibre val deu dòlars estatunidencs. |
Joc 3: Casa, habitacions, mobles i objectes quotidians (32 targetes)
Cadira, taula, llit, sofà, llum, porta, finestra, clau, cuina, dormitori i objectes de la llar.
| Paraula (日本語) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| 家 (いえ / ie) | la casa | 私たちの家には赤い屋根があります。 (watashitachi no ie ni wa akai yane ga arimasu.) — La nostra casa té la teulada vermella. |
| アパート (apāto) | el pis | 小さなアパートを借りています。 (chiisana apāto o karite imasu.) — Llogo un pis petit. |
| 部屋 (へや / heya) | l'habitació | この部屋は日当たりがいいです。 (kono heya wa hiatari ga ii desu.) — Aquesta habitació rep molta llum del sol. |
| 台所 (だいどころ / daidokoro) | la cuina | 台所で晩ご飯を作ります。 (daidokoro de bangohan o tsukurimasu.) — Cuinem el sopar a la cuina. |
| 寝室 (しんしつ / shinshitsu) | el dormitori | 寝室は静かで暖かいです。 (shinshitsu wa shizuka de atatakai desu.) — El dormitori és tranquil i càlid. |
| お風呂 / 浴室 (おふろ / ofuro; よくしつ / yokushitsu) | el bany | 浴室で手を洗います。 (yokushitsu de te o araimasu.) — Em rento les mans al bany. |
| 居間 / リビング (いま / ima; ribingu) | la sala d'estar | 居間でテレビを見ます。 (ima de terebi o mimasu.) — Mirem la tele a la sala d'estar. |
| 庭 (にわ / niwa) | el jardí | 庭に赤いバラが育っています。 (niwa ni akai bara ga sodatte imasu.) — Al jardí hi creixen roses vermelles. |
| 椅子 (いす / isu) | la cadira | この椅子に座ってください (kono isu ni suwatte kudasai) — Seu en aquesta cadira, si us plau. |
| テーブル (tēburu) | la taula | 夕食はテーブルの上にあります。 (yūshoku wa tēburu no ue ni arimasu.) — El sopar és a la taula. |
Joc 4: Menjar, begudes, àpats i demanar al restaurant (32 targetes)
Aigua, pa, cafè, te, llet, formatge, carn, peix, sopa, esmorzar, sopar, menú i el compte.
| Paraula (日本語) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| 水 (みず / mizu) | l'aigua | 冷たい水を一杯ください。 (tsumetai mizu o ippai kudasai.) — Un got d'aigua freda, si us plau. |
| パン (pan) | el pa | 毎朝、新鮮なパンを買います。 (maiasa, shinsen na pan o kaimasu.) — Compro pa fresc cada matí. |
| コーヒー (kōhī) | el cafè | 砂糖を入れずにブラックコーヒーを飲みます。 (satō o irezu ni burakku kōhī o nomimasu.) — Prenc cafè sol sense sucre. |
| お茶 (おちゃ / ocha) | el te | 緑茶を一杯いかがですか。 (ryokucha o ippai ikaga desu ka.) — Vols una tassa de te verd? |
| 牛乳 / ミルク (ぎゅうにゅう / gyūnyū; miruku) | la llet | 子供たちは夜に温かい牛乳を飲みます。 (kodomotachi wa yoru ni atatakai gyūnyū o nomimasu.) — Els nens beuen llet calenta a la nit. |
| ジュース (jūsu) | el suc | 新鮮なオレンジジュースはおいしいです。 (shinsen na orenji jūsu wa oishii desu.) — El suc de taronja fresc és deliciós. |
| ワイン (wain) | el vi | 夕食と一緒に赤ワインを一杯。 (yūshoku to issho ni aka wain o ippai.) — Una copa de vi negre per sopar. |
| ビール (bīru) | la cervesa | 冷たいビールを二杯ください。 (tsumetai bīru o nihai kudasai.) — Dues cerveses fredes, si us plau. |
| チーズ (chīzu) | el formatge | 黄色いチーズをのせたパンが好きです。 (kiiroi chīzu o noseta pan ga suki desu.) — M'agrada el pa amb formatge groc. |
| バター (batā) | la mantega | 温かいトーストに柔らかいバターを塗ってください。 (atatakai tōsuto ni yawarakai batā o nutte kudasai.) — Unta mantega tova en una torrada calenta. |
Joc 5: Fruites, verdures i compres al supermercat (32 targetes)
Poma, plàtan, taronja, maduixa, tomàquet, patata, pastanaga, ceba, all, enciam, oli d'oliva i mel.
| Paraula (日本語) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| 果物 / フルーツ (くだもの / kudamono; furūtsu) | la fruita | 新鮮な果物にはビタミンがたくさん含まれています。 (shinsen na kudamono ni wa bitamin ga takusan fukumarete imasu.) — La fruita fresca conté moltes vitamines. |
| りんご (ringo) | la poma | この赤いりんごはシャキシャキして甘いです。 (kono akai ringo wa shaki-shaki shite amai desu.) — Aquesta poma vermella és cruixent i dolça. |
| バナナ (banana) | el plàtan | 猿は熟した黄色いバナナが大好きです。 (saru wa jukushita kiiroi banana ga daisuki desu.) — Als micos els encanten els plàtans grocs madurs. |
| オレンジ (orenji) | la taronja | 果汁たっぷりの甘いオレンジの皮をむいてください。 (kajū tappuri no amai orenji no kawa o muite kudasai.) — Pela una taronja dolça i sucosa. |
| レモン (remon) | la llimona | 黄色いレモンはとても酸っぱいです。 (kiiroi remon wa totemo suppai desu.) — Les llimones grogues tenen un gust molt àcid. |
| いちご (ichigo) | la maduixa | 新鮮なクリームを添えた赤いいちご。 (shinsen na kurīmu o soeta akai ichigo.) — Maduixes vermelles amb nata fresca. |
| ぶどう (budō) | el raïm | 種のない緑色のぶどう一房。 (tane no nai midoriiro no budō hitofusa.) — Un gotim de raïm blanc sense llavors. |
| 桃 (もも / momo) | el préssec | この夏の桃は柔らかくて、果汁がたっぷりです。 (kono natsu no momo wa yawarakakute, kajū ga tappuri desu.) — Aquest préssec d'estiu és tou i sucós. |
| スイカ (suika) | la síndria | 冷たいスイカは夏に食べるとさっぱりします。 (tsumetai suika wa natsu ni taberu to sappari shimasu.) — La síndria freda és refrescant a l'estiu. |
| パイナップル (painappuru) | la pinya | 熱帯のパイナップルは甘い香りがします。 (nettai no painappuru wa amai kaori ga shimasu.) — La pinya tropical té una aroma dolça. |
👉 Estudiar aquest joc a Flashcards World: 日本語 (Japonès) — Fruites, verdures i compres al supermercat
Joc 6: Família, persones, amics i relacions personals (32 targetes)
Mare, pare, germà, germana, avis, marit, muller, fill, amic, veí i company de feina.
| Paraula (日本語) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| 家族 (kazoku) | la família | 私の家族はこの街に住んでいます。 (watashi no kazoku wa kono machi ni sunde imasu.) — La meva família viu en aquesta ciutat. |
| 母 (haha) | la mare | 母は毎日おいしい料理を作ります。 (haha wa mainichi oishii ryōri o tsukurimasu.) — La meva mare cuina menjar deliciós cada dia. |
| 父 (chichi) | el pare | 父は地元の病院で働いています。 (chichi wa jimoto no byōin de hataraite imasu.) — El meu pare treballa en un hospital de la zona. |
| 両親 (ryōshin) | els pares | 両親は毎年夏に海辺へ旅行します。 (ryōshin wa maitoshi natsu ni umibe e ryokō shimasu.) — Els meus pares viatgen a la platja cada estiu. |
| 兄（年上） / 弟（年下） (ani [toshiue] / otōto [toshishita]) | el germà | 兄はバンドでギターを弾きます。 (ani wa bando de gitā o hikimasu.) — El meu germà toca la guitarra en un grup. |
| 姉（年上） / 妹（年下） (ane [toshiue] / imōto [toshishita]) | la germana | 姉は大学で医学を学んでいます。 (ane wa daigaku de igaku o manande imasu.) — La meva germana estudia medicina a la universitat. |
| 息子 (musuko) | el fill | 彼らの息子は今、小学校に通っています。 (karera no musuko wa ima, shōgakkō ni kayotte imasu.) — El seu fill ara va a l'escola primària. |
| 娘 (musume) | la filla | 彼らの娘は色鮮やかな絵を描くのが大好きです。 (karera no musume wa iroazayaka na e o kaku no ga daisuki desu.) — A la seva filla li encanta fer dibuixos de molts colors. |
| 祖父 (sofu) | l'avi | 祖父は毎晩すばらしい話をしてくれます。 (sofu wa maiban subarashii hanashi o shite kuremasu.) — El meu avi explica grans històries cada vespre. |
| 祖母 (sobo) | l'àvia | 祖母は日曜日に新鮮なパンを焼きます。 (sobo wa nichiyōbi ni shinsen na pan o yakimasu.) — La meva àvia fa pa fresc al forn els diumenges. |
Joc 7: Roba, calçat, accessoris i colors (32 targetes)
Camisa, pantalons, vestit, jaqueta, abric, sabates, mitjons, barret, ulleres, vermell, blau, verd, negre i blanc.
| Paraula (日本語) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| 服 (fuku) | la roba | 週末の旅行に向けて、清潔な服を荷物に詰めます。 (shūmatsu no ryokō ni mukete, seiketsu na fuku o nimotsu ni tsumemasu.) — Poso roba neta a la maleta per al viatge de cap de setmana. |
| シャツ (shatsu) | la camisa | 彼は白いシャツを着てオフィスに行きます。 (kare wa shiroi shatsu o kite ofisu ni ikimasu.) — Ell porta una camisa blanca a l'oficina. |
| Tシャツ (tīshatsu) | la samarreta | 夏は綿のTシャツを着ます (natsu wa men no tīshatsu o kimasu) — Porto una samarreta de cotó a l'estiu. |
| セーター (sētā) | el jersei | このウールのセーターは冬に体を暖かく保ってくれます。 (kono ūru no sētā wa fuyu ni karada o atatakaku tamotte kuremasu.) — Aquest jersei de llana m'abriga a l'hivern. |
| ジャケット (jaketto) | la jaqueta | 出かける前にジャケットを着て (dekakeru mae ni jaketto o kite) — Posa't la jaqueta abans de sortir. |
| コート (kōto) | l'abric | 彼女は重いコートをドアの横にかけました。 (kanojo wa omoi kōto o doa no yoko ni kakemashita.) — Ella va penjar el seu abric pesant al costat de la porta. |
| スーツ (sūtsu) | el vestit d'home | 彼は結婚式のために濃い色のスーツを買いました。 (kare wa kekkonshiki no tame ni koi iro no sūtsu o kaimashita.) — Va comprar un vestit fosc per al casament. |
| ドレス (doresu) | el vestit | 彼女は今日、上品な夏用のドレスを着ています。 (kanojo wa kyō, jōhin na natsuyō no doresu o kite imasu.) — Ella porta avui un vestit d'estiu elegant. |
| スカート (sukāto) | la faldilla | このプリーツスカートは彼女のブラウスによく合います。 (kono purītsu sukāto wa kanojo no burausu ni yoku aimasu.) — Aquesta faldilla de plecs combina bé amb la seva brusa. |
| ズボン (zubon) | els pantalons | この黒いズボンは少し長いです (kono kuroi zubon wa sukoshi nagai desu) — Aquests pantalons negres són una mica massa llargs. |
👉 Estudiar aquest joc a Flashcards World: 日本語 (Japonès) — Roba, calçat, accessoris i colors
Joc 8: Parts del cos, salut, metge i farmàcia (32 targetes)
Cap, ull, orella, mà, peu, cor, estómac, dent, mal de cap, febre, metge, infermera / infermer, hospital, farmàcia i medicament.
| Paraula (日本語) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| 体 (karada) | el cos | 定期的な運動は体を丈夫に保ちます。 (teikiteki na undō wa karada o jōbu ni tamochimasu.) — L'exercici regular manté el cos fort. |
| 頭 (atama) | el cap | 彼は同意を示して頭を縦に振りました。 (kare wa dōi o shimeshite atama o tate ni furimashita.) — Ell va fer que sí amb el cap. |
| 髪 (kami) | els cabells | 彼女は毎朝、長い髪をブラシでとかします。 (kanojo wa maiasa, nagai kami o burashi de tokashimasu.) — Ella es raspalla els cabells llargs cada matí. |
| 顔 (kao) | la cara | 冷たい水で顔を洗います (tsumetai mizu de kao o araimasu) — Em rento la cara amb aigua freda. |
| 目 (me) | l'ull | 彼女は目を閉じて眠った (kanojo wa me o tojite nemutta) — Ella va tancar els ulls i s'adormí. |
| 耳 (mimi) | l'orella | 彼女は私の耳元で秘密をささやきました。 (kanojo wa watashi no mimimoto de himitsu o sasayakimashita.) — Ella em va xiuxiuejar un secret a l'orella. |
| 鼻 (hana) | el nas | 冬の風で鼻が冷えています。 (fuyu no kaze de hana ga hiete imasu.) — Tinc el nas fred pel vent d'hivern. |
| 口 (kuchi) | la boca | 歯医者さんに診てもらうために、口を大きく開けてください。 (haishasan ni mite morau tame ni, kuchi o ōkiku akete kudasai.) — Obre bé la boca al dentista. |
| 歯 (ha) | la dent | 毎日二回歯を磨きます (mainichi nikai ha o migakimasu) — Em raspallo les dents dos cops al dia. |
| 舌 (shita) | la llengua | 熱いスープで舌をやけどした (atsui sūpu de shita o yakedo shita) — La sopa calenta em va cremar la llengua. |
👉 Estudiar aquest joc a Flashcards World: 日本語 (Japonès) — Parts del cos, salut, metge i farmàcia
Joc 9: Animals, mascotes, natura i el temps (32 targetes)
Gos, gat, cavall, ocell, conill, lleó, arbre, flor, bosc, muntanya, mar, riu, sol, pluja, neu i vent.
| Paraula (日本語) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| 動物 (dōbutsu) | l'animal | 野生の動物は森で自由に暮らしています。 (yasei no dōbutsu wa mori de jiyū ni kurashite imasu.) — Els animals salvatges viuen lliurement al bosc. |
| 犬 (いぬ / inu) | el gos | 犬が公園で楽しそうに走っています。 (inu ga kōen de tanoshisō ni hashitte imasu.) — El gos corre feliç pel parc. |
| 猫 (neko) | el gat | 猫が暖かいソファーで眠っています。 (neko ga atatakai sofā de nemutte imasu.) — El gat dorm al sofà calent. |
| 鳥 (tori) | l'ocell | 小さな鳥が木で鳴いています (chiisana tori ga ki de naite imasu) — Un ocell petit canta a l'arbre. |
| 馬 (uma) | el cavall | 茶色い馬が野原を疾走しています。 (chairoi uma ga nohara o shissō shite imasu.) — El cavall marró galopa pel camp. |
| 牛 (ushi) | la vaca | 牛が牧草地で新鮮な草を食べています。 (ushi ga bokusōchi de shinsen na kusa o tabete imasu.) — Les vaques mengen herba fresca al prat. |
| 豚 (buta) | el porc | 農夫は毎朝豚に餌をやります (nōfu wa maiasa buta ni esa o yarimasu) — El pagès alimenta els porcs cada matí. |
| 羊 (hitsuji) | l'ovella | 白い羊が緑の丘で草を食べています。 (shiroi hitsuji ga midori no oka de kusa o tabete imasu.) — Les ovelles blanques pasturen al turó verd. |
| 鶏 (niwatori) | la gallina | 雌鶏が毎朝、新鮮な卵を産みます。 (mendori ga maiasa, shinsen na tamago o umimasu.) — Les gallines ponen ous frescos cada matí. |
| うさぎ (usagi) | el conill | 白いうさぎはシャキシャキした人参を食べるのが大好きです。 (shiroi usagi wa shakishaki shita ninjin o taberu no ga daisuki desu.) — Al conill blanc li encanta menjar pastanagues cruixents. |
👉 Estudiar aquest joc a Flashcards World: 日本語 (Japonès) — Animals, mascotes, natura i el temps
Joc 10: Viatges, aeroport, tren, hotel i direccions (32 targetes)
Avió, aeroport, vol, passaport, maleta, bitllet, tren, autobús, taxi, hotel, reserva, mapa, girar a l'esquerra, girar a la dreta, seguir recte, a prop i lluny.
| Paraula (日本語) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| 旅行 (ryokō) | el viatge | 私たちの週末のローマ旅行は忘れられないものでした。 (watashitachi no shūmatsu no Rōma ryokō wa wasurerarenai mono deshita.) — El nostre viatge de cap de setmana a Roma va ser inoblidable. |
| 空港 (kūkō) | l'aeroport | 私たちは空港に二時間早く着きました。 (watashitachi wa kūkō ni nijikan hayaku tsukimashita.) — Vam arribar a l'aeroport amb dues hores d'antelació. |
| 飛行機 (hikōki) | l'avió | 飛行機は時間通りに離陸した (hikōki wa jikandōri ni ririku shita) — L'avió es va enlairar a temps. |
| 便 (bin) | el vol | 私たちのパリへの直行便は二時間かかります。 (watashitachi no Pari e no chokkōbin wa nijikan kakarimasu.) — El nostre vol directe a París dura dues hores. |
| パスポート (pasupōto) | el passaport | 出入国審査でパスポートを見せてください。 (shutsunyūkoku shinsa de pasupōto o misete kudasai.) — Mostra el passaport al control fronterer. |
| 搭乗券 (tōjōken) | la targeta d'embarcament | 搭乗券を手に持ってください (tōjōken o te ni motte kudasai) — Mantén la targeta d'embarcament a la mà. |
| スーツケース (sūtsukēsu) | la maleta | この重いスーツケースには車輪が四つあります。 (kono omoi sūtsukēsu ni wa sharin ga yottsu arimasu.) — Aquesta maleta pesada té quatre rodes. |
| リュック (ryukku) | la motxilla | 私は防水のリュックに自分のノートパソコンを入れて持ち歩いています。 (watashi wa bōsui no ryukku ni jibun no nōto pasokon o irete mochiaruite imasu.) — Porto el portàtil en una motxilla impermeable. |
| 電車 (densha) | el tren | 速い電車は三番線から出発します。 (hayai densha wa sanbansen kara shuppatsu shimasu.) — El tren ràpid surt de la via tres. |
| 駅 (eki) | l'estació de tren | 中央駅の外で私と会ってください。 (chūōeki no soto de watashi to atte kudasai.) — Troba't amb mi fora de l'estació principal de tren. |
👉 Estudiar aquest joc a Flashcards World: 日本語 (Japonès) — Viatges, aeroport, tren, hotel i direccions
Joc 11: Llocs de la ciutat, botigues, diners i encàrrecs (32 targetes)
Ciutat, plaça, parc, banc, oficina de correus, supermercat, forn de pa, museu, cinema, diners, targeta de crèdit, preu i rebut.
| Paraula (日本語) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| 街 (まち / machi) | ciutat | この街はとても賑やかです。 (kono machi wa totemo nigiyaka desu.) — Aquesta ciutat és molt animada. |
| 村 (むら / mura) | poble | 彼らは静かな村に住んでいます。 (karera wa shizuka na mura ni sunde imasu.) — Viuen en un poble tranquil. |
| 中心街 (ちゅうしんがい / chūshingai) | centre | 今日は中心街で会いましょう。 (kyō wa chūshingai de aimashō.) — Quedem avui al centre. |
| 広場 (ひろば / hiroba) | plaça | 中央広場は混雑しています。 (chūō hiroba wa konzatsu shite imasu.) — La plaça major és plena. |
| 公園 (こうえん / kōen) | parc | 子供たちは公園で遊びます。 (kodomotachi wa kōen de asobimasu.) — Els nens juguen al parc. |
| スーパー (sūpā) | supermercat | 私はスーパーで食べ物を買います。 (watashi wa sūpā de tabemono o kaimasu.) — Compro menjar al supermercat. |
| 市場 (いちば / ichiba) | mercat | 市場では新鮮な果物を売っています。 (ichiba de wa shinsen na kudamono o utte imasu.) — Al mercat venen fruita fresca. |
| パン屋 (pan'ya) | fleca | パン屋からは温かいパンの香りがします。 (pan'ya kara wa atatakai pan no kaori ga shimasu.) — La fleca fa olor de pa calent. |
| 本屋 (ほんや / hon'ya) | llibreria | 彼女は本屋で小説を見つけました。 (kanojo wa hon'ya de shōsetsu o mitsukemashita.) — Ella va trobar una novel·la a la llibreria. |
| 服屋 (ふくや / fukuya) | botiga de roba | この服屋にはジャケットがあります。 (kono fukuya ni wa jaketto ga arimasu.) — Aquesta botiga de roba té jaquetes. |
Joc 12: Escola, feina, oficina, tecnologia i professions (32 targetes)
Escola, universitat, professor, estudiant, llibre, bolígraf, ordinador, telèfon, internet, correu electrònic, feina, oficina, enginyer i advocat.
| Paraula (日本語) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| 学校 (がっこう / gakkō) | escola | 学校は八時に始まります。 (gakkō wa hachiji ni hajimarimasu.) — L'escola comença a les vuit. |
| 大学 (だいがく / daigaku) | universitat | 彼女は大学で法律を学んでいます。 (kanojo wa daigaku de hōritsu o manande imasu.) — Ella estudia dret a la universitat. |
| 教室 (きょうしつ / kyōshitsu) | aula | 教室には大きな窓があります。 (kyōshitsu ni wa ōkina mado ga arimasu.) — L'aula té finestres grans. |
| 授業 (じゅぎょう / jugyō) | lliçó | 今日の授業はとても面白いです。 (kyō no jugyō wa totemo omoshiroi desu.) — La lliçó d'avui és molt interessant. |
| 宿題 (しゅくだい / shukudai) | deures | 宿題を早めに終わらせました。 (shukudai o hayame ni owarasemashita.) — Vaig acabar els deures d'hora. |
| 試験 (しけん / shiken) | examen | 彼女は期末試験に合格しました。 (kanojo wa kimatsu shiken ni gōkaku shimashita.) — Ella va aprovar l'examen final. |
| 本 (ほん / hon) | llibre | この本にはすばらしい物語が書かれています。 (kono hon ni wa subarashii monogatari ga kakarete imasu.) — Aquest llibre té una història molt bona. |
| ノート (nōto) | quadern | 自分のノートにそれを書いてください。 (jibun no nōto ni sore o kaite kudasai.) — Escriu-ho al teu quadern. |
| ページ (pēji) | pàgina | 本の十ページを開いてください。 (hon no juppēji o hiraite kudasai.) — Obre el llibre a la pàgina deu. |
| ペン (pen) | bolígraf | 青いペンを借りてもいいですか。 (aoi pen o karite mo ii desu ka.) — Em deixes un bolígraf blau? |
Joc 13: Els 32 verbs d'acció quotidians més essencials (32 targetes)
Ser/estar, tenir, anar, venir, fer, menjar, beure, dormir, parlar, llegir, escriure, comprar, treballar i aprendre.
| Paraula (日本語) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| ある (aru) | ser / estar | 始める準備ができています。 (hajimeru junbi ga dekite imasu.) — Estic a punt per començar. |
| 持つ (もつ / motsu) | tenir | うちには小さな犬が二匹います。 (uchi ni wa chiisana inu ga nihiki imasu.) — Tenim dos gossos petits. |
| 行く (いく / iku) | anar | 私は早めに仕事に行きます。 (watashi wa hayame ni shigoto ni ikimasu.) — Vaig a la feina d'hora. |
| 来る (くる / kuru) | venir | 私たちのパーティーに来てください。 (watashitachi no pātī ni kite kudasai.) — Si us plau, vine a la nostra festa. |
| 作る (つくる / tsukuru) | fer | 彼女は毎日、いれたてのコーヒーを用意します。 (kanojo wa mainichi, iretate no kōhī o yōi shimasu.) — Ella fa cafè fresc cada dia. |
| 食べる (たべる / taberu) | menjar | 私たちは正午に昼ご飯を食べます。 (watashitachi wa shōgo ni hirugohan o tabemasu.) — Dinem al migdia. |
| 飲む (のむ / nomu) | beure | 冷たい水をたっぷり飲んでください。 (tsumetai mizu o tappuri nonde kudasai.) — Beu força aigua freda. |
| 寝る (ねる / neru) | dormir | 赤ちゃんはとても穏やかに眠っています。 (akachan wa totemo odayaka ni nemutte imasu.) — El nadó dorm molt tranquil. |
| 起きる (おきる / okiru) | despertar-se | 毎朝六時に起きる (maiasa rokuji ni okiru). — Em desperto a les sis. |
| 話す (はなす / hanasu) | parlar | 彼女は三つの言語を流暢に話します。 (kanojo wa mittsu no gengo o ryūchō ni hanashimasu.) — Ella parla tres idiomes amb fluïdesa. |
Joc 14: Els 32 adjectius essencials i els seus oposats (32 targetes)
Gran, petit, bo, dolent, calent, fred, nou, vell, ràpid, lent, car, barat, fàcil, difícil, net i brut.
| Paraula (日本語) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| 大きい (おおきい / ōkii) | gran | 彼らは大きな家に住んでいます。 (karera wa ōkina ie ni sunde imasu.) — Viuen en una casa gran. |
| 小さい (ちいさい / chiisai) | petit | この小さなかばんは便利です。 (kono chiisana kaban wa benri desu.) — Aquesta bossa petita és pràctica. |
| 良い (よい / yoi) | bo | それはとても良い考えです。 (sore wa totemo yoi kangae desu.) — És una idea molt bona. |
| 悪い (わるい / warui) | dolent | 今日は天気が悪い (kyō wa tenki ga warui). — Avui fa un temps dolent. |
| 新しい (あたらしい / atarashii) | nou | 新しい靴を一足買いました。 (atarashii kutsu o issoku kaimashita.) — Vaig comprar unes sabates noves. |
| 古い (ふるい / furui) | vell | あの城はとても古いです。 (ano shiro wa totemo furui desu.) — Aquell castell és molt vell. |
| 若い (わかい / wakai) | jove | 若い木は成長が速いです。 (wakai ki wa seichō ga hayai desu.) — L'arbre jove creix de pressa. |
| 熱い (あつい / atsui) | calent | 気をつけてください。スープは熱いです。 (ki o tsukete kudasai. sūpu wa atsui desu.) — Compte, la sopa està calenta. |
| 冷たい (つめたい / tsumetai) | fred | 冬の風は冷たいです。 (fuyu no kaze wa tsumetai desu.) — El vent d'hivern és fred. |
| 暖かい (あたたかい / atatakai) | càlid | 暖かいウールのコートを着てください。 (atatakai ūru no kōto o kite kudasai.) — Posa't un abric càlid de llana. |
Joc 15: Sentiments, emocions, personalitat i aficions (32 targetes)
Feliç, trist, cansat, enfadat, tranquil, emocionat, orgullós, amable, honest, música, pel·lícula, esport, natació i cuina.
| Paraula (日本語) | Significat (Català) | Frase d'exemple i traducció |
|---|---|---|
| 嬉しい (うれしい / ureshii) | feliç | 彼女はその知らせを聞いて喜んでいます。 (kanojo wa sono shirase o kiite yorokonde imasu.) — Ella està feliç amb la notícia. |
| 悲しい (かなしい / kanashii) | trist | 映画の結末は悲しかったです。 (eiga no ketsumatsu wa kanashikatta desu.) — El final de la pel·lícula va ser trist. |
| 疲れた (つかれた / tsukareta) | cansat | 走った後は疲れを感じます。 (hashitta ato wa tsukare o kanjimasu.) — Em sento cansat després de córrer. |
| 怒る (おこる / okoru) | enfadat | 私に腹を立てないでください。 (watashi ni hara o tatenaide kudasai.) — No estiguis enfadat amb mi. |
| 穏やか (おだやか / odayaka) | tranquil | 青い海は穏やかです。 (aoi umi wa odayaka desu.) — El mar blau està tranquil. |
| 緊張する (きんちょうする / kinchō suru) | nerviós | 試験の前は緊張します。 (shiken no mae wa kinchō shimasu.) — Em poso nerviós abans dels exàmens. |
| ワクワクする (wakuwaku suru) | emocionat | 子どもたちは旅行に行くのを楽しみにしています。 (kodomotachi wa ryokō ni iku no o tanoshimi ni shite imasu.) — Els nens estan emocionats per viatjar. |
| 驚く (おどろく / odoroku) | sorprès | 彼はそのプレゼントに驚きました。 (kare wa sono purezento ni odorokimashita.) — Va quedar sorprès pel regal. |
| 誇らしい (ほこらしい / hokorashii) | orgullós | 彼女の両親は彼女を誇りに思っています。 (kanojo no ryōshin wa kanojo o hokori ni omotte imasu.) — Els seus pares estan orgullosos d'ella. |
| 心配な (しんぱいな / shinpai na) | preocupat | 雨のことは心配しないでください。 (ame no koto wa shinpai shinaide kudasai.) — No et preocupis per la pluja. |
Rutina diària de 15 minuts amb Repetició Espaiada
Estudia un joc temàtic cada 2 o 3 dies (10–15 targetes noves al dia), pronuncia cada exemple en veu alta i deixa que l'algoritme FSRS programi els teus repassos.