Quines són les formes de present d'indicatiu i de present de subjuntiu del verb 'voler' per a la primera persona?

Present d'indicatiu: 'jo vull'; Present de subjuntiu: 'que jo vulgui' (i vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin).

Quina és la forma del participi passat del verb 'empènyer' segons la normativa de l'IEC?

El participi normatiu és 'empès' (empenta o empesa com a substantiu/adjectiu, sent 'empès, empesa, empesos, empeses' les formes participials).

Quines són les formes normatives del present de subjuntiu del verb modal 'poder'?

que jo pugui, que tu puguis, que ell pugui, que nosaltres puguem, que vosaltres pugueu, que ells puguin.

Com funciona l'alternança vocàlica o/u en el verb 'collir' segons la posició de l'accent tònic?

La vocal de l'arrel es pronuncia i s'escriu 'u' quan és tònica ('jo cullo', 'tu culls', 'ell cull') i 'o' quan és àtona ('nosaltres collim', 'vosaltres colliu').

Quina diferència morfològica hi ha entre la segona persona de l'imperatiu afirmatiu i el negatiu del verb 'fer'?

L'imperatiu afirmatiu fa servir la forma pròpia 'fes' ('fes la feina'), mentre que la prohibició o negatiu utilitza el present de subjuntiu: 'no facis' ('no facis soroll').

Quin és el participi normatiu del verb 'pertànyer' i quina és la seva primera persona del present d'indicatiu?

El participi normatiu és 'pertangut' (pertanguda, pertanguts, pertangudes); en la primera persona del singular del present d'indicatiu s'admeten tant la forma no velaritzada 'jo pertanyo' (amb subjuntiu 'que jo pertanyi', avui més general) com la forma velaritzada tradicional 'jo pertanc' (amb subjuntiu 'que jo pertangui').

Com es formen el participi i el gerundi normatius del verb 'fondre'?

El gerundi és 'fonent' i el participi passat és 'fos' (fosa, fosos, foses).

Com opera l'alternança vocàlica o/u en el verb 'tossir' en el present d'indicatiu?

En el present d'indicatiu del verb 'tossir', l'arrel pren la vocal 'u' en les formes rizotòniques (síl·laba tònica a l'arrel: 'jo tusso', 'tu tusses', 'ell tus', 'ells tussen') i manté la vocal 'o' en les formes arizotòniques (síl·laba àtona a l'arrel: 'nosaltres tossim', 'vosaltres tossiu').

Quines són les formes d'ús formal del present de subjuntiu del verb auxiliar 'haver'?

que jo hagi, que tu hagis, que ell hagi, que nosaltres hàgim, que vosaltres hàgiu, que ells hagin.

Quines funcions sintàctiques substitueixen els pronoms febles adverbials 'en' i 'hi' i el pronom neutre 'ho' segons la GIEC?

• 'en': substitueix complements directes indeterminats o quantificats ('Tinc pa -> En tinc dos quilos'), complements de règim o adjunts amb la preposició 'de' ('Parlen del projecte -> En parlen'; 'Torno de Girona -> En torno') i atributs amb sentit partitiu. • 'hi': substitueix complements de règim o adjunts introduïts per qualsevol preposició diferent de 'de' ('Pensa en tu -> Hi pensa'; 'Va a peu -> Hi va'), complements predicatius ('S'ha tornat esquerp -> S'hi ha tornat') i acompanya el verb 'haver-hi' ('Hi ha molta gent'). • 'ho': substitueix exclusivament complements directes neutres ('això', 'allò' o una oració subordinada substantiva: 'No sabia que vindries -> No ho sabia') i atributs d'oracions copulatives ('És metgessa -> Ho és').

Com s'usen els pronoms relatius ('que', 'què', 'el qual', 'on') i com es comporta la preposició davant la conjunció completiva 'que' segons la GIEC?

• Relatius: 'que' àton s'usa sense preposició (o amb 'a, de, en, per' en relatius especificatius referits a cosa, tot i que és preferible el relatiu tònic 'què': 'L'eina amb què treballo'); 'el qual / la qual' s'usa darrere preposició, en explicatives o darrere preposicions tòniques i locucions. • Règim preposicional davant 'que' completiva (GIEC): les preposicions àtones 'a', 'en' i 'de' cauen obligatòriament davant la conjunció 'que' en registres formals ('Es va adonar que era tard', 'Confio que vindràs'), i davant d'infinitiu les preposicions 'en' i 'amb' canvien a 'a' o 'de' ('Tardar a arribar', 'Amenaçar de plegar').

Com s'escriu el participi de 'valer' i quin és el seu futur d'indicatiu per a la primera persona?

El participi és 'valgut' (valguda) i el futur d'indicatiu presenta consonant epentètica: 'jo valdré' (tu valdràs, ell valdrà).

Quines són les formes normatives de participi i gerundi del verb 'escriure'?

El gerundi és 'escrivint' i el participi és 'escrit' (escrita, escrits, escrites).

Quins són els participis irregulars dels verbs 'moldre' i 'remoldre'?

El participi de 'moldre' és 'mòlt' (mòlta, mòlts, mòltes) i el de 'remoldre' és 'remòlt' (remòlta, remòlts, remòltes).

Què és el fenomen de la velarització en el sistema verbal català i quins temps sol afectar?

És la presència d'un so consonant velar (/k/ o /g/) a la primera persona del present d'indicatiu, a tot el present de subjuntiu, a l'imperfet de subjuntiu i al participi en certs verbs de la segona conjugació.

Com es construeix el participi del verb 'ofendre' en català normatiu?

La forma de participi és 'ofès' en masculí singular, 'ofesa' en femení singular, 'ofesos' en masculí plural i 'ofeses' en femení plural.

Quines particularitats morfològiques d'arrel presenta el verb 'saber' en indicatiu i subjuntiu?

En present d'indicatiu té la forma 'jo sé'; en present de subjuntiu adopta l'arrel supletiva velar 'sàpiga' (sàpiga, sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen).

Com es conjuguen les persones de singular i plural del present de subjuntiu del verb 'conèixer'?

que jo conegui, que tu coneguis, que ell conegui, que nosaltres coneguem, que vosaltres conegueu, que ells coneguin.

Quina és la terminació de primera persona del singular de l'imperfet d'indicatiu en la segona conjugació ('batre', 'vendre')?

La desinència normativa és '-ia' sense consonant velar: 'jo batia', 'jo venia', 'jo temia' (mai amb desinències en '-ava').

Com s'expressen la primera persona del singular del present d'indicatiu i del subjuntiu del verb 'aparèixer'?

Present d'indicatiu: 'jo aparec'; Present de subjuntiu: 'que jo aparegui' (i apareguis, aparegui, apareguem, aparegueu, apareguin).

Quins són els participis irregulars del verb 'admetre' i dels seus derivats compostos?

El participi és 'admès' en masculí singular, 'admesa' en femení singular, 'admesos' en masculí plural i 'admeses' en femení plural.

Quins són els participis passats normatius dels verbs 'treure' i 'jeure'?

El participi del verb 'treure' és 'tret' (treta, trets, tretes) i el del verb 'jeure' és 'jagut' (jaguda, jaguts, jagudes).

Com es conjuguen les persones del present de subjuntiu del verb 'anar' en el registre formal estàndard?

que jo vagi, que tu vagis, que ell vagi, que nosaltres anem (o vàgim), que vosaltres aneu (o vàgiu), que ells vagin.

Com es conjuga el present de subjuntiu del verb 'beure' per a totes les persones gramaticals?

que jo begui, que tu beguis, que ell begui, que nosaltres beguem, que vosaltres begueu, que ells beguin.

Quines són les formes del present d'indicatiu del verb 'viure' en primera i tercera persona del singular?

La primera persona del singular és 'jo visc' (amb so velar africat/sibil·lant) i la tercera persona del singular és 'ell viu'.

Com s'adreça normativament una ordre negativa de segona persona del singular amb el verb 'dir'?

S'utilitza la forma de subjuntiu precedida de negació: 'no diguis' (mentre que l'afirmatiu singular és 'digues').

Quines són les formes velaritzades del present d'indicatiu de primera persona per a 'beure', 'creure' i 'seure'?

Les formes normatives són 'jo bec', 'jo crec' i 'jo sec' (o 'sego' en determinats parlars occidentals, sent 'sec' la forma estàndard general).

Quina regla de flexió regeix l'imperfet de subjuntiu en la segona conjugació en l'estàndard central?

S'afegeix el sufix '-és' a l'arrel (ex: 'jo temés', 'tu temessis', 'ell temés', 'nosaltres teméssim', 'vosaltres teméssiu', 'ells temessin').

Quina alternança vocàlica e/a caracteritza la conjugació del verb 'néixer' en el bloc oriental?

En l'estàndard oriental, el verb 'néixer' (o 'nàixer' en occidental) escriu 'e' quan l'arrel és tònica (present d'indicatiu: 'neixo, neixes, neix, neixen'; present de subjuntiu: 'neixi, neixis, neixi, neixin') i escriu 'a' quan l'arrel és àtona ('naixem, naixeu', imperfet 'naixia', futur 'naixeré', gerundi 'naixent' i participi 'nascut').

Com es formen els participis dels verbs 'dissoldre', 'resoldre' i 'absoldre'?

Presenten terminació irregular en '-olt': 'dissolt' (dissolta), 'resolt' (resolta) i 'absolt' (absolta).

Quins són els participis passats normatius dels verbs 'cloure' i 'concloure'?

Per a 'cloure' el participi és 'clos' (closa, closos, closes); per a 'concloure' és 'conclòs' (conclosa, conclosos, concloses).

Quin és el participi passat normatiu del verb 'estrènyer' en tots els seus gèneres i nombres?

El participi és 'estret' en masculí singular, 'estreta' en femení singular, 'estrets' en masculí plural i 'estretes' en femení plural.

Morfologia Verbal, Pronoms Febles i Sintaxi Normativa GIEC (C1–C2)

Verbs velaritzats, alternances vocàliques, participis irregulars, pronoms febles (en, hi, ho), pronoms relatius i sintaxi normativa de la GIEC per als nivells C1 i C2.

Level: basic
Languages: ca → ca
Cards: 32
Markdown: Morfologia Verbal, Pronoms Febles i Sintaxi Normativa GIEC (C1–C2) (.md)

Flashcards (32)

#	Front (Term / Question)	Back (Definition / Answer)
1	Quines són les formes de present d'indicatiu i de present de subjuntiu del verb 'voler' per a la primera persona?	Present d'indicatiu: 'jo vull'; Present de subjuntiu: 'que jo vulgui' (i vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin).
2	Quina és la forma del participi passat del verb 'empènyer' segons la normativa de l'IEC?	El participi normatiu és 'empès' (empenta o empesa com a substantiu/adjectiu, sent 'empès, empesa, empesos, empeses' les formes participials).
3	Quines són les formes normatives del present de subjuntiu del verb modal 'poder'?	que jo pugui, que tu puguis, que ell pugui, que nosaltres puguem, que vosaltres pugueu, que ells puguin.
4	Com funciona l'alternança vocàlica o/u en el verb 'collir' segons la posició de l'accent tònic?	La vocal de l'arrel es pronuncia i s'escriu 'u' quan és tònica ('jo cullo', 'tu culls', 'ell cull') i 'o' quan és àtona ('nosaltres collim', 'vosaltres colliu').
5	Quina diferència morfològica hi ha entre la segona persona de l'imperatiu afirmatiu i el negatiu del verb 'fer'?	L'imperatiu afirmatiu fa servir la forma pròpia 'fes' ('fes la feina'), mentre que la prohibició o negatiu utilitza el present de subjuntiu: 'no facis' ('no facis soroll').
6	Quin és el participi normatiu del verb 'pertànyer' i quina és la seva primera persona del present d'indicatiu?	El participi normatiu és 'pertangut' (pertanguda, pertanguts, pertangudes); en la primera persona del singular del present d'indicatiu s'admeten tant la forma no velaritzada 'jo pertanyo' (amb subjuntiu 'que jo pertanyi', avui més general) com la forma velaritzada tradicional 'jo pertanc' (amb subjuntiu 'que jo pertangui').
7	Com es formen el participi i el gerundi normatius del verb 'fondre'?	El gerundi és 'fonent' i el participi passat és 'fos' (fosa, fosos, foses).
8	Com opera l'alternança vocàlica o/u en el verb 'tossir' en el present d'indicatiu?	En el present d'indicatiu del verb 'tossir', l'arrel pren la vocal 'u' en les formes rizotòniques (síl·laba tònica a l'arrel: 'jo tusso', 'tu tusses', 'ell tus', 'ells tussen') i manté la vocal 'o' en les formes arizotòniques (síl·laba àtona a l'arrel: 'nosaltres tossim', 'vosaltres tossiu').
9	Quines són les formes d'ús formal del present de subjuntiu del verb auxiliar 'haver'?	que jo hagi, que tu hagis, que ell hagi, que nosaltres hàgim, que vosaltres hàgiu, que ells hagin.
10	Quines funcions sintàctiques substitueixen els pronoms febles adverbials 'en' i 'hi' i el pronom neutre 'ho' segons la GIEC?	• 'en': substitueix complements directes indeterminats o quantificats ('Tinc pa -> En tinc dos quilos'), complements de règim o adjunts amb la preposició 'de' ('Parlen del projecte -> En parlen'; 'Torno de Girona -> En torno') i atributs amb sentit partitiu. • 'hi': substitueix complements de règim o adjunts introduïts per qualsevol preposició diferent de 'de' ('Pensa en tu -> Hi pensa'; 'Va a peu -> Hi va'), complements predicatius ('S'ha tornat esquerp -> S'hi ha tornat') i acompanya el verb 'haver-hi' ('Hi ha molta gent'). • 'ho': substitueix exclusivament complements directes neutres ('això', 'allò' o una oració subordinada substantiva: 'No sabia que vindries -> No ho sabia') i atributs d'oracions copulatives ('És metgessa -> Ho és').
11	Com s'usen els pronoms relatius ('que', 'què', 'el qual', 'on') i com es comporta la preposició davant la conjunció completiva 'que' segons la GIEC?	• Relatius: 'que' àton s'usa sense preposició (o amb 'a, de, en, per' en relatius especificatius referits a cosa, tot i que és preferible el relatiu tònic 'què': 'L'eina amb què treballo'); 'el qual / la qual' s'usa darrere preposició, en explicatives o darrere preposicions tòniques i locucions. • Règim preposicional davant 'que' completiva (GIEC): les preposicions àtones 'a', 'en' i 'de' cauen obligatòriament davant la conjunció 'que' en registres formals ('Es va adonar que era tard', 'Confio que vindràs'), i davant d'infinitiu les preposicions 'en' i 'amb' canvien a 'a' o 'de' ('Tardar a arribar', 'Amenaçar de plegar').
12	Com s'escriu el participi de 'valer' i quin és el seu futur d'indicatiu per a la primera persona?	El participi és 'valgut' (valguda) i el futur d'indicatiu presenta consonant epentètica: 'jo valdré' (tu valdràs, ell valdrà).
13	Quines són les formes normatives de participi i gerundi del verb 'escriure'?	El gerundi és 'escrivint' i el participi és 'escrit' (escrita, escrits, escrites).
14	Quins són els participis irregulars dels verbs 'moldre' i 'remoldre'?	El participi de 'moldre' és 'mòlt' (mòlta, mòlts, mòltes) i el de 'remoldre' és 'remòlt' (remòlta, remòlts, remòltes).
15	Què és el fenomen de la velarització en el sistema verbal català i quins temps sol afectar?	És la presència d'un so consonant velar (/k/ o /g/) a la primera persona del present d'indicatiu, a tot el present de subjuntiu, a l'imperfet de subjuntiu i al participi en certs verbs de la segona conjugació.
16	Com es construeix el participi del verb 'ofendre' en català normatiu?	La forma de participi és 'ofès' en masculí singular, 'ofesa' en femení singular, 'ofesos' en masculí plural i 'ofeses' en femení plural.
17	Quines particularitats morfològiques d'arrel presenta el verb 'saber' en indicatiu i subjuntiu?	En present d'indicatiu té la forma 'jo sé'; en present de subjuntiu adopta l'arrel supletiva velar 'sàpiga' (sàpiga, sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen).
18	Com es conjuguen les persones de singular i plural del present de subjuntiu del verb 'conèixer'?	que jo conegui, que tu coneguis, que ell conegui, que nosaltres coneguem, que vosaltres conegueu, que ells coneguin.
19	Quina és la terminació de primera persona del singular de l'imperfet d'indicatiu en la segona conjugació ('batre', 'vendre')?	La desinència normativa és '-ia' sense consonant velar: 'jo batia', 'jo venia', 'jo temia' (mai amb desinències en '-ava').
20	Com s'expressen la primera persona del singular del present d'indicatiu i del subjuntiu del verb 'aparèixer'?	Present d'indicatiu: 'jo aparec'; Present de subjuntiu: 'que jo aparegui' (i apareguis, aparegui, apareguem, aparegueu, apareguin).
21	Quins són els participis irregulars del verb 'admetre' i dels seus derivats compostos?	El participi és 'admès' en masculí singular, 'admesa' en femení singular, 'admesos' en masculí plural i 'admeses' en femení plural.
22	Quins són els participis passats normatius dels verbs 'treure' i 'jeure'?	El participi del verb 'treure' és 'tret' (treta, trets, tretes) i el del verb 'jeure' és 'jagut' (jaguda, jaguts, jagudes).
23	Com es conjuguen les persones del present de subjuntiu del verb 'anar' en el registre formal estàndard?	que jo vagi, que tu vagis, que ell vagi, que nosaltres anem (o vàgim), que vosaltres aneu (o vàgiu), que ells vagin.
24	Com es conjuga el present de subjuntiu del verb 'beure' per a totes les persones gramaticals?	que jo begui, que tu beguis, que ell begui, que nosaltres beguem, que vosaltres begueu, que ells beguin.
25	Quines són les formes del present d'indicatiu del verb 'viure' en primera i tercera persona del singular?	La primera persona del singular és 'jo visc' (amb so velar africat/sibil·lant) i la tercera persona del singular és 'ell viu'.
26	Com s'adreça normativament una ordre negativa de segona persona del singular amb el verb 'dir'?	S'utilitza la forma de subjuntiu precedida de negació: 'no diguis' (mentre que l'afirmatiu singular és 'digues').
27	Quines són les formes velaritzades del present d'indicatiu de primera persona per a 'beure', 'creure' i 'seure'?	Les formes normatives són 'jo bec', 'jo crec' i 'jo sec' (o 'sego' en determinats parlars occidentals, sent 'sec' la forma estàndard general).
28	Quina regla de flexió regeix l'imperfet de subjuntiu en la segona conjugació en l'estàndard central?	S'afegeix el sufix '-és' a l'arrel (ex: 'jo temés', 'tu temessis', 'ell temés', 'nosaltres teméssim', 'vosaltres teméssiu', 'ells temessin').
29	Quina alternança vocàlica e/a caracteritza la conjugació del verb 'néixer' en el bloc oriental?	En l'estàndard oriental, el verb 'néixer' (o 'nàixer' en occidental) escriu 'e' quan l'arrel és tònica (present d'indicatiu: 'neixo, neixes, neix, neixen'; present de subjuntiu: 'neixi, neixis, neixi, neixin') i escriu 'a' quan l'arrel és àtona ('naixem, naixeu', imperfet 'naixia', futur 'naixeré', gerundi 'naixent' i participi 'nascut').
30	Com es formen els participis dels verbs 'dissoldre', 'resoldre' i 'absoldre'?	Presenten terminació irregular en '-olt': 'dissolt' (dissolta), 'resolt' (resolta) i 'absolt' (absolta).
31	Quins són els participis passats normatius dels verbs 'cloure' i 'concloure'?	Per a 'cloure' el participi és 'clos' (closa, closos, closes); per a 'concloure' és 'conclòs' (conclosa, conclosos, concloses).
32	Quin és el participi passat normatiu del verb 'estrènyer' en tots els seus gèneres i nombres?	El participi és 'estret' en masculí singular, 'estreta' en femení singular, 'estrets' en masculí plural i 'estretes' en femení plural.