Filosofia PAU Catalunya: Plató, Descartes, Locke, Mill i Nietzsche
Autors obligatoris de Filosofia a les PAU: Teoria de les Idees, dubte metòdic, liberalisme de Locke, utilitarisme de Mill i crítica nietzscheana.
- Level
- intermediate
- Languages
- ca → ca
- Cards
- 32
- Markdown
- Filosofia PAU Catalunya: Plató, Descartes, Locke, Mill i Nietzsche (.md)
Flashcards (32)
| # | Front (Term / Question) | Back (Definition / Answer) | Example | Multiple-Choice Options |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Com concep John Locke la ment humana en el seu assaig sobre l'enteniment en rebutjar les idees innates? | Com una 'tabula rasa' o full en blanc sense cap contingut previ de naixement; tot el coneixement s'origina i deriva exclusivament de l'experiència. | ||
| 2 | Com s'origina la societat civil i el govern legítim a través del pacte o contracte social en Locke? | Els individus renuncien lliurement a la seva facultat d'executar pel seu compte la llei natural i deleguen el poder a un magistrat civil amb l'única finalitat de protegir millor llurs drets naturals. | ||
| 3 | Com demostra Descartes l'existència de Déu a partir de la idea d'infinitud present en una ment finita? | A les 'Meditacions metafísiques' (3a i 5a), Descartes formula tres arguments: 1) Prova causal de la idea d'infinit (una ment finita no pot produir per si sola la realitat objectiva infinita de la idea de Déu); 2) Prova de la contingència del jo pensant (que requereix un ésser omnipotent que el creï i conservi en cada instant); i 3) Argument ontològic (l'existència pertany necessàriament a l'essència de l'ésser summament perfecte, com les propietats del triangle). | ||
| 4 | Quines són les tres classes d'idees que Descartes troba en el pensament (adventícies, fictícies i innates)? | Adventícies (provenen de l'experiència sensible externa), fictícies (construïdes per la imaginació humana a partir d'altres) i innates (inscrites a la ment de naixement per Déu, com infinitud o perfecció). | ||
| 5 | En què consisteix el dualisme substancial cartesià entre la 'res cogitans' (substància pensant) i la 'res extensa' (substància material)? | La 'res cogitans' és la ment immaterial, lliure i indivisible; la 'res extensa' és el cos material, determinat per lleis mecàniques i divisible; ambdues connectades al cos per la glàndula pineal. | ||
| 6 | Per quines raons defensa John Stuart Mill la llibertat d'expressió i pensament absoluta sense censura estatal? | Perquè silenciar una opinió priva la humanitat d'esbrinar la veritat: si l'opinió és encertada, es perd la correcció de l'error; si és errònia, es perd l'oportunitat de confrontar i enfortir la veritat. | ||
| 7 | Com formula Descartes la seva primera veritat indubtable ('Cogito, ergo sum') i quin criteri de veritat en dedueix? | Mentre dubto de tot, penso; i si penso, he d'existir com a substància pensant. D'aquí extreu el criteri de certesa: serà veritat allò que es concebi de manera clara i distinta. | ||
| 8 | Com distingeix Nietzsche entre la 'moral de senyors' (afirmadora de la vida) i la 'moral d'esclaus' (ressentida)? | La moral de senyors neix de l'autoafirmació de la força, la noblesa i l'excel·lència; la moral d'esclaus neix del ressentiment dels febles, que proclamen la submissió i la compassió com a virtuts. | ||
| 9 | Quin és el propòsit del dubte metòdic que planteja René Descartes a les 'Meditacions Metafísiques'? | Té un objectiu constructiu: suspendre l'assentiment a qualsevol creença que contingui el més mínim motiu d'incertesa per descobrir un fonament ferm i indubtable per a la ciència. | ||
| 10 | En què consisteix el 'principi del dany' (harm principle) formulat per John Stuart Mill a 'Sobre la llibertat'? | La societat o l'Estat només està legitimat per limitar la llibertat individual d'un membre adult contra la seva voluntat per prevenir un dany directe i real a altres persones. | ||
| 11 | Com descriu John Locke l'estat de naturalesa en el seu 'Segon tractat sobre el govern civil'? | Un estat de perfecta llibertat i igualtat regit per la llei natural moral de la raó, on cadascú té dret a conservar la seva vida, salut, llibertat i possessions materials. | ||
| 12 | Què significa la cèlebre proclamació nietzscheana 'Déu ha mort' a 'La gaia ciència' i quina crisi cultural diagnostica? | Constata la pèrdua de fonament de tots els valors transcendents i religiosos que havien sostingut la civilització occidental, obrint l'abisme del nihilisme modern. | ||
| 13 | Què significa la famosa sentència de Mill: 'És millor ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet'? | Significa que un ésser humà dotat de facultats superiors no voldria mai rebaixar-se a una existència merament animal per gaudir d'un plaer fàcil, ja que la dignitat espiritual té un valor superior. | ||
| 14 | Quina diferència fonamental estableix Mill respecte a Bentham pel que fa a la qualitat dels plaers (intel·lectuals vs corporals)? | Bentham només mesurava la quantitat numèrica de plaer; Mill introdueix la dimensió qualitativa: els plaers intel·lectuals, morals i artístics són intrínsecament superiors als plaers corporals i físics. | ||
| 15 | Com s'organitza la ciutat ideal (la 'polis' justa) a 'La República' de Plató i quin paper té el rei-filòsof? | S'estructura de manera isomòrfica a l'ànima tripartida en tres estaments segons la facultat predominant: governants-filòsofs (ànima racional, virtut de la saviesa/prudència), guardians auxiliars o guerrers (ànima irascible, virtut de la fortalesa/coratge) i productors o artesans (ànima concupiscible, virtut de la temprança); la justícia en la polis s'assoleix quan cada classe compleix harmònicament la seva funció pròpia. | ||
| 16 | Quina divisió de poders proposa John Locke per evitar la concentració absolutista i la tirania? | Distingeix el poder legislatiu (el poder suprem de fer lleis, radicat al parlament), el poder executiu (aplicar les lleis) i el poder federatiu (relacions internacionals i defensa exterior). | ||
| 17 | Què és la Idea de Bé segons la filosofia de Plató i quina relació té amb el mite del Sol? | És la Idea suprema que presideix el Món Intel·ligible, causa de l'ésser i de la veritat de totes les altres Idees, anàloga al Sol que il·lumina i fa visibles els objectes sensibles. | ||
| 18 | Què representa la contraposició entre l'esperit apol·lini i l'esperit dionisíac a 'El naixement de la tragèdia' de Nietzsche? | L'apol·lini encarna la forma, la mesura, la llum i la bellesa individualitzada; el dionisíac encarna l'embriaguesa, el caos, el desbordament vital i la dissolució de la individualitat en la natura. | ||
| 19 | Com defineix Nietzsche la figura del 'Superhome' (Übermensch) a 'Així parlà Zaratustra' i quines són les tres transformacions de l'esperit? | És l'ésser capaç de crear els seus propis valors afirmant la vida; l'esperit passa de camell (obediència pesada), a lleó (conquesta de la llibertat amb el 'jo vull') i a infant (joc, innocent afirmació i nou començament). | ||
| 20 | Com defineix John Stuart Mill el principi d'utilitat o de la màxima felicitat a la seva obra 'L'utilitarisme'? | Una acció és moralment bona i correcta en la mesura que tendeix a promoure la felicitat (benestar i absència de dolor) per al major nombre possible de persones afectades. | ||
| 21 | Quina interpretació epistemològica i pedagògica té el mite de la caverna exposat al llibre VII de 'La República' de Plató? | Representa el procés d'alliberament de l'ànima des de la foscor de la ignorància sensible (les cadenes i ombres) fins a la llum del coneixement veritable de les Idees i el compromís de tornar per guiar la polis. | ||
| 22 | Com resol Descartes el problema del món material extern i com supera la hipòtesi del geni maligne? | Atès que Déu és infinitament bo i veraç, no pot permetre que l'ésser humà s'enganyi sistemàticament quan utilitza la raó amb claredat i distinció, garantint així l'existència del món extern. | ||
| 23 | Quins són els tres nivells o arguments successius del dubte cartesià (sentits, somni i geni maligne)? | 1) La fal·libilitat dels sentits externs; 2) La impossibilitat de distingir amb certesa el somni de la vigília; 3) La hipòtesi d'un Déu enganyador o 'geni maligne' capaç de confondre la raó matemàtica. | ||
| 24 | Quina és la distinció epistemològica de Locke entre idees de sensació i idees de reflexió? | Les idees simples provenen passivament de la sensació externa (distingint qualitats primàries objectives com extensió i moviment, i qualitats secundàries subjectives com color o gust) o de la reflexió interna sobre les operacions de la ment (pensar, dubtar, voler); a partir d'elles, l'enteniment construeix activament les idees complexes (modes, relacions i substàncies). | ||
| 25 | Quins són els drets naturals inalienables de tot individu segons la teoria política de John Locke? | El dret a la vida, el dret a la llibertat personal i el dret a la propietat privada fruit del treball i l'esforç propi. | ||
| 26 | Com estructura Plató l'ànima humana en la seva teoria tripartida (racional, irascible i concupiscible)? | Ànima racional (al cap, virtut de la saviesa/prudència), ànima irascible (al pit, virtut de la valentia/fortalesa) i ànima concupiscible (al ventre, virtut de la temprança/moderació). | ||
| 27 | Quina concepció cosmològica i existencial expressa l'Etern Retorn de Nietzsche com a prova suprema de la voluntat de viure? | La hipòtesi que cada instant de la nostra existència es repetirà eternament de manera idèntica, exigint un amor profund a la vida ('amor fati') per desitjar reviure cada dolor i cada joia per sempre. | ||
| 28 | Quins graus de coneixement descriu Plató en l'al·legoria de la línia dividida (eikasia, pistis, dianoia i noesis)? | Doxa (opinió): eikasia (imaginació d'ombres) i pistis (creença d'objectes físics); Episteme (ciència): dianoia (raonament matemàtic discursiu) i noesis (intuïció intel·lectual directa de les Idees). | ||
| 29 | Què és el nihilisme segons Nietzsche i quina diferència hi ha entre el nihilisme passiu i el nihilisme actiu? | El nihilisme passiu és la impotència i desesperança en veure que la vida no té sentit transcendent; el nihilisme actiu és la força de destruir els valors caducs per crear-ne de nous. | ||
| 30 | En quines circumstàncies legitima Locke el dret a la rebel·lió o resistència dels ciutadans contra els governants? | Quan el poder executiu o legislatiu vulnera greument el contracte social, atempta contra la propietat o llibertat dels ciutadans i esdevé un govern tirànic il·legítim. | ||
| 31 | Com divideix Plató la realitat en la seva teoria ontològica dels dos mons (Món Sensible vs Món Intel·ligible)? | El Món Sensible és material, canviant, imperfecte i copsat pels sentits; el Món Intel·ligible o de les Idees és immutable, immaterial, perfecte, etern i accessible només per la raó. | ||
| 32 | Quina crítica radical dirigeix Friedrich Nietzsche contra la metafísica platònica i el pensament racionalista socràtic? | Denuncia que van inventar un 'món vertader' fictici per por al canvi i a la mort, menyspreant la vida corporal, els instints i l'únic món existent: el món terrenal i sensible. |